Horaci, Odes II, 14 (1-4, 21-24)
Ai,
fugissers, Pòstum, Pòstum,
s’esmunyen
els anys, i la devoció als déus
no
retardarà pas les arrugues ni la vellesa que ens acuita
ni
la mort indomable.
[........................................]
Haurem
de deixar la terra, la casa i la muller
estimada,
i cap d’aquests arbres que cultives,
llevat
dels odiosos xiprers,
no
et seguirà a tu, el seu amo fugaç.
Text llatí
Eheu fugaces, Postume, Postume,
labuntur anni nec pietas moram
rugis et instanti senectae
adferet indomitaeque morti,
Linquenda tellus et domus et placens
uxor, neque harum quas colis arborum
te praeter inuisas cupressos
ulla breuem dominum sequetur;
