Tacit, Annals XII, 28 (FBM Trad. de Miquel Dolç)
A llur torn, els qui havien marxat per la dreta, i per viaranys més
curts, encontren l'enemic i, en gosar aquest presentar-los cara, en fan
un carnatge més gran i, carregats de botí i de glòria, tornen al mont
Taunus, on Pomponi els esperava amb les legions, no fos que els cates,
delerosos d'una revenja, donessin ocasió a una batalla. Però ells,
tement d'ésser envoltats d'una banda pels romans, de l'altra pels
queruscos, llurs eterns adversaris, enviaren a Roma ambaixadors i
ostatges. Foren atorgats a Pomponi els honors del triomf, un títol prou
esquifit per a la seva fama dins la posteritat, enmig de la qual
excel·leix per la glòria dels seus versos.
Text llatí
[28] At qui dextris et propioribus compendiis ierant, obuio hosti et aciem auso plus cladis
faciunt, et praeda famaque onusti ad montem Taunum reuertuntur, ubi Pomponius cum legionibus
opperiebatur, si Chatti cupidine ulciscendi casum pugnae praeberent. illi metu ne hinc Romanus, inde
Cherusci, cum quis aeternum discordant, circumgrederentur, legatos in urbem et obsides misere;
decretusque Pomponio triumphalis honos, modica pars famae eius apud posteros in quis carminum
gloria praecellit.
