Virgili, Eneida IV, 621 i ss. (Ed. Empúries trad. J. Bellès)
Això és el que us demano, aquestes
són les darreres paraules que deixo anar juntament amb la meva sang.
Després vosaltres, cartaginesos, bolqueu el vostre odi contra el seu
llinatge i contra tota la descendència que en naixerà, i oferiu aquest
tribut a les meves cendres. Que mai no hi hagi concòrdia ni pactes
entre aquests dos pobles. Aixeca’t, siguis qui siguis, venjador nascut
dels meus ossos, i persegueix els colons dardanis amb el foc i amb
l’espasa, ara, més endavant, cada vegada que s’hi presti la força.
Ribes contra ribes, mars contra mars, armes contra armes, és el que
demano; que lluitin els dos pobles, ells mateixos i els seus
descendents.
Text llatí
haec precor, hanc uocem extremam cum sanguine fundo.
tum uos, o Tyrii, stirpem et genus omne futurum
exercete odiis, cinerique haec mittite nostro
munera. nullus amor populis nec foedera sunto.
exoriare aliquis nostris ex ossibus ultor 625
qui face Dardanios ferroque sequare colonos,
nunc, olim, quocumque dabunt se tempore uires.
litora litoribus contraria, fluctibus undas
imprecor, arma armis: pugnent ipsique nepotesque.'
