Polibi, Històries 1,10, 1-11,3 (Roma a través dels seus textos, Pere Villalba)
Els mamertins –mercenaris italians assentats a Messana [Mesina], en
estat d’amenaça d’un atac des de Siracusa- volien, alguns d’ells,
apel·lar als cartaginesos –l’altre gran poder, a banda de Roma, a la
Mediterrània occidental, i coneguts pels romans amb el nom de poeni,
fenicis, del qual va sortir l’expressió Bellum Punicum- i lliurar-se a
ells juntament amb la seva acròpoli; d’altres preferien enviar una
ambaixada a Roma, lliurar la ciutat als romans i demanar-los ajuda per
tractar-se de gents de la mateixa nació.
Els
romans es trobaren en dificultats durant molt de temps, a causa de
l’evident falta de lògica de la petició d’aquesta ajuda; poc temps
abans havien aplicat la pena de mort a alguns dels seus conciutadans
per haver-se apoderat il·legalment de Règium. En aquests moments,
tractar de prestar ajuda als marmetins, els quals s’havien comportat de
la mateixa manera no solament envers Messana, sinó també amb Règium,
implicava una falta difícil d’oblidar.
Els
romans no desconeixien cap d’aquests factors, però comprengueren que
els cartaginesos no solament havien sotmès l’Àfrica, sinó també una
gran part de la Hispània, i havien controlat totes les illes de les
mars Sarda i Tirrena.
Els
romans, estaven preocupats, perquè, si els cartaginesos s’apoderaven de
Sicília, es convertirien en una veïns opressius i perillosos per a
ells, ja que els rodejarien i amenaçarien tot el territori itàlic.
Era,
doncs, segur, que sotmetrien ràpidament l’illa de Sicília, llevat que
els marmetins rebessin l’ajuda sol·licitada: si Messana queia en poder
del control cartaginès, la conquesta de Siracusa seria ràpida, atès que
ja Cartago dominava gairebé tota la resta de Sicília.
Els
romans preveien tot això, i van pensar que no havien d’abandonar
Messana ni permetre que els cartaginesos, per dir-ho d’alguna manera,
adquirissin un punt de llançament cap a Itàlia. Els debats es
perllongaren, i, al final, el senat no va acceptar la moció de prestar
ajuda a Messana per les raons que he manifestat, perquè la falta de
lògica en el recolzament dels marmetins quedava equilibrada amb els
avantatges que es derivarien del fet d’ajudar-los.
L’assemblea,
però, adoptà una actitud distinta: el poble havia exhaurit la seva
capacitat de resistir en les guerres recents i necessitava amb urgència
una millora de la seva situació.
A més
dels arguments que he resumit sobre el caràcter desitjable de la guerra
des del punt de vista de l’estat, els futurs caps militars parlaren
dels avantatges, en termes de botí, clars i quantiosos que cada
individu en podia esperar.
El poble va votar a favor de l’ajuda als marmetins.
