Passejada d'Eneas i Evandre
Virgili, Eneida VIII, vv. 309-369 (Empúries Narrativa. Trad. de J. Bellès)
Després,
acabats els rituals sagrats, retornen tots a la ciutat. El rei avançava
carregat d’anys; durant el trajecte portava al seu costat com a company
Eneas, així com el seu fill, i amb la seva variada conversa feia més
lleuger el camí. Eneas observa amb admiració i gira els ulls amatents
cap a tot el que l’envolta, se sent captivat per aquells indrets, amb
satisfacció demana i escolta un per un els fets memorables dels herois
avantpassats. Llavors el rei Evandre, fundador de la ciutadella de
Roma, li diu: “Aquests boscos els poblaven els Faunes autòctons i les
Nimfes, i una raça d’homes nascuda del tronc dels durs roures; no
tenien normes de conducta ni cultura, no sabien junyir els bous ni
guardar provisions ni administrar el que recollien, sinó que es nodrien
del fruit dels arbres i de la dura cacera. Primer arribà Saturn de
l’Olimp celestial, fugint de les armes de Júpiter, exiliat del reialme
que li havien arrabassat. Ell aplegà aquest poble indòcil i dispersat
pel cim de les muntanyes i els donà lleis; volgué que aquestes terres
fossin anomenades Laci perquè en elles trobà un amagatall segur. Sota
el seu regnat florien els segles que presenten com l’edat d’or; així de
plàcida era la pau amb què governava els pobles, fins que a poc a poc
vingué a continuació una altra edat pitjor i menys acolorida, i la
fúria de la guerra, i el desig de posseir. Llavors arribaren tropes
d’Ausònia i pobles de Sicília, i sovint la terra de Saturn canvià de
nom; després sorgiren reis i entre ells l’aspre Tibris, de cos
gegantesc, en memòria del qual, posteriorment, els itàlics hem donat al
riu el nom de Tíber; l’antiga Àlbula perdé així el seu nom autèntic.
Bandejat de la meva pàtria i recorrent els mars més allunyats, la
Fortuna omnipotent i el fat ineludible em feren arribar a aquestes
terres vers on m’empenyeren els designis terribles de la meva mare, la
Nimfa Carmentis, i el déu que la inspirava, Apol·lo.”
Tot
just hagué dit això, comença a caminar i li mostra l’ara i la porta que
els romans, en record, anomenen Carmental, ofrena primitiva a
Carmentis, profetessa del destí, que vaticinà abans que ningú la futura
grandesa dels enèades i la glòria de Pal·lanteu. Després li mostra
l’extens bosc sagrat, que l’aspre Ròmul convertí en Asil i, al peu de
la gèlida roca, el Lupercal, anomenat així de Pan Liceu, seguint la
tradició arcàdia. Li mostra també el bosc de l’execrable Argilètum, i
pren el lloc per testimoni i li explica la mort de l’hoste Argos.
Després el condueix a la roca Tarpeia i al Capitoli, avui resplendent
d’or, en altre temps eriçat d’esbarzers salvatges. Ja aleshores la
rigorosa veneració del lloc omplia de temor els camperols porucs, ja
aleshores s’espantaven del bosc i de la roca. “Aquest bosc”, digué,
“aquest turó de cim frondós, és l’habitatge d’un déu, no se sap ben bé
quin; els arcadis creuen haver-hi vist el mateix Júpiter, que sovint hi
agitava la negra ègida amb la dreta i hi suscitava nuvolades. Veus, a
més, aquestes dues fortificacions amb els murs ensorrats, restes i
records dels antics herois: una fortalesa la bastí el pare Janus,
l’altra Saturn; la primera s’anomena Janícul; la segona, Satúrnia.” Tot
conversant així entre ells, s’acostaven al casal de l’humil Evandre,
pertot veien ramats que mugien pel Fòrum romà i pel barri, avui
elegant, de les Carenes. Quan arribaren al seu estatge, digué: “Aquest
mateix llindar el traspassà l’Alcida vencedor; aquest mateix palau
bastà per a acollir-lo. Atreveix-te, hoste, a menysprear les riqueses,
i mostra’t tu també digne del déu, entra-hi sense desdeny per les
mancances.” Digué, i conduí el gegantesc Eneas sota el sostre de la
seva estreta estança i l’acomodà fent-lo acotxar damunt un jaç de
fullaraca i la pell d’una óssa de Líbia; cau la nit i embolcalla la
terra amb les seves fosques ales.
Text llatí
Exim se cuncti diuinis rebus ad urbem
perfectis referunt. ibat rex obsitus aeuo,
et comitem Aenean iuxta natumque tenebat
ingrediens uarioque uiam sermone leuabat.
miratur facilisque oculos fert omnia
circum 310
Aeneas, capiturque locis et singula laetus
exquiritque auditque uirum monimenta priorum.
tum rex Euandrus Romanae conditor arcis:
'haec nemora indigenae Fauni Nymphaeque tenebant
gensque uirum truncis et duro robore
nata, 315
quis neque mos neque cultus erat, nec iungere tauros
aut componere opes norant aut parcere parto,
sed rami atque asper uictu uenatus alebat.
primus ab aetherio uenit Saturnus Olympo
arma Iouis fugiens et regnis exsul
ademptis. 320
is genus indocile ac dispersum montibus altis
composuit legesque dedit, Latiumque uocari
maluit, his quoniam latuisset tutus in oris.
aurea quae perhibent illo sub rege fuere
saecula: sic placida populos in pace
regebat, 325
deterior donec paulatim ac decolor aetas
et belli rabies et amor successit habendi.
tum manus Ausonia et gentes uenere Sicanae,
saepius et nomen posuit Saturnia tellus;
tum reges asperque immani corpore
Thybris, 330
a quo post Itali fluuium cognomine Thybrim
diximus; amisit uerum uetus Albula nomen.
me pulsum patria pelagique extrema sequentem
Fortuna omnipotens et ineluctabile fatum
his posuere locis, matrisque egere
tremenda 335
Carmentis nymphae monita et deus auctor Apollo.'
Vix ea dicta, dehinc progressus monstrat et aram
et Carmentalem Romani nomine portam
quam memorant, nymphae priscum Carmentis honorem,
uatis
fatidicae, cecinit quae prima
futuros 340
Aeneadas magnos et nobile Pallanteum.
hinc lucum ingentem, quem Romulus acer asylum
rettulit, et gelida monstrat sub rupe Lupercal
Parrhasio dictum Panos de more Lycaei.
nec non et sacri monstrat nemus
Argileti 345
testaturque locum et letum docet hospitis Argi.
hinc ad Tarpeiam sedem et Capitolia ducit
aurea nunc, olim siluestribus horrida dumis.
iam tum religio pauidos terrebat agrestis
dira loci, iam tum siluam saxumque
tremebant. 350
'hoc nemus, hunc' inquit 'frondoso uertice collem
(quis deus incertum est) habitat deus; Arcades ipsum
credunt se uidisse Iouem, cum saepe nigrantem
aegida concuteret dextra nimbosque cieret.
haec duo praeterea disiectis oppida
muris, 355
reliquias ueterumque uides monimenta uirorum.
hanc Ianus pater, hanc Saturnus condidit arcem;
Ianiculum huic, illi fuerat Saturnia nomen.'
talibus inter se dictis ad tecta subibant
pauperis Euandri, passimque armenta
uidebant 360
Romanoque foro et lautis mugire Carinis.
ut uentum ad sedes, 'haec' inquit 'limina uictor
Alcides subiit, haec illum regia cepit.
aude, hospes, contemnere opes et te quoque dignum
finge deo, rebusque ueni non asper
egenis.' 365
dixit, et angusti subter fastigia tecti
ingentem Aenean duxit stratisque locauit
effultum foliis et pelle Libystidis ursae:
nox ruit et fuscis tellurem amplectitur alis.
