Segle VII aC. -mitjan segle VaC. Domini de l'oral per damunt de l'escrit
Causes
L’alfabet amb què escrivim (el llatí) es basa en el que els romans adaptaren dels etruscs, els quals, al seu torn, l’haurien adaptat a la seva pròpia llengua, d’una colònia grega, potser procedent de l’illa d’Eubea, que s’havia establert a Cumes. Els romans el coneixen des del segle VII, però el desenvolupament de l’escriptura fou molt lent durant el final de la Monarquia i el començament de la República. Aquesta lentitud es pot explicar per tres raons:
1. Perquè no hi ha necessitat d’usar-lo. Les decisions es prenen entre un reduït nombre de persones i els moviments bèl·lics i comercials s’esdevenen molt a prop de Roma; a més tampoc no existeix la consciència que Roma serà eterna i, per tant, la transmissió d’informació al futur no és una necessitat cabdal. Així doncs, durant aquests primers temps, l’escrit només serveix per fer llistes de grups socials, per assenyalar la propietat d’un objecte, per deixar testimoni d’un regal a les divinitats, etc.
2. Perquè no és gens fàcil escriure. Els suports són durs (pedra, bronze…). El treball d’escriure és molt lent i no sempre fàcil de ser interpretat (sentit del text, manca de signes de puntuació, no diferenciació entre majúscules i minúscules, escriptura contínua, etc.).
3. Perquè la societat no està alfabetitzada. Durant tot aquest període la societat romana és profundament analfabeta. L’oral dominarà sobre l’escrit durant els primers 400 anys de la història de Roma. L’escrit serveix més per marcar i per informar que no pas per comunicar. La vida pública, en efecte, gira entorn de l’oral. Les decisions polítiques –iussum/edictum- etimològicament impliquen la idea de “dir” i no pas d’”escriure”. Els soldats es recluten mitjançant una crida (euocatio) no pas enrolant-los. La justícia és essencialment oral.
La tradició marca, però, un canvi d’orientació l’any 450, amb la redacció de la Llei de les XII Taules (wikipedia / Universidad de Navarra), la primera constitució escrita en bronze. Aquesta fita marca la desaparició del dret consuetudinari oral en benefici del dret escrit, i va lligada a les reivindicacions de la plebs per obtenir els mateixos drets que els patricis. Una llei, si està escrita, roman inalterable; per tant, l’escrit esdevé un element de democratització social.
Paral·lelament, i en el mateix sentit, comença a sorgir la necessitat de deixar testimoni i arxivar diferents documents (els cants sagrats a diferents divinitats, els tractats amb els pobles veïns, la llista de magistrats anuals, llistes de dies favorables i desfavorables, llistes dels fets més importants, els decrets del senat, etc.).
El procés es veu afavorit per la introducció de nous suports escriptoris tous: la tela i les tauletes de cera (mitjan segle IV). La pedra, el metall, la fusta es reservaran per a la informació duradora; les tauletes, per a la informació fugaç.
