Llegenda de Clèlia
Valeri Màxim, Fets i dites memorables 3,2,2 (català)
En la mateixa època, contra el mateix enemic i en el mateix Tíber, Clèlia es va atrevir a una acció cèlebre. Lliurada a Porsenna com a ostatge juntament amb altres noies, de nit va evitar la guàrdia enemiga, va muntar un cavall i, havent travessat ràpidament el riu, va alliberar-se no solament ella de la captivitat sinó que també va alliberar la pàtria del terror, i així mostrà als barons la llum del valor, ella que era una dona.
Text llatí
3.2.2 Immemorem me propositi mei Cloelia facit, paene eadem [enim] tempestate, certe aduersus eundem hostem et in eodem Tiberi inclytum ausa facinus: inter ceteras enim uirgines obses Porsennae data hostium nocturno tempore custodiam egressa equum conscendit celerique traiectu fluminis non solum obsidio se, sed etiam metu patriam soluit, uiris puella lumen uirtutis praeferendo.
