Descripció de les funcions del Senat

Polibi, Històries VI, 13,1-9. (Roma a través dels seus textos, Pere Villalba)

<42>
El Senat exerceix, primordialment, vigilància sobre l’erari, perquè té
potestat sobre tots els ingressos, i sobre la major part de les
despeses.

Si
descomptem els pagaments als cònsols, els qüestors no poden disposar
dels fons públics sense l’autorització del Senat. I, d’aquella despesa,
la més gran i cabal de totes, que els censors fan cada cinc anys per
refer i reparar els edificis públics, també en disposa el Senat, i és
per ell que els censors obtenen l’aprovació.

De la
mateixa manera, aquelles injustícies ocorregudes a Itàlia i que
exigeixen una investigació pública, com són les traïcions, els
perjuris, els enverinaments, i els assassinats, cauen sota la
jurisdicció del Senat.

A més
d’aquestes coses, si a Itàlia, un simple particular o una ciutat
demanen un arbitratge, o bé un judici pericial, o una ajuda, o una
guarnició, de tot això té cura el Senat.

És
també el Senat que té la previsió, si cal trametre una ambaixada a algú
de fora Itàlia, ja per a una reconciliació, ja per a fer un prec, o,
per Zeus!, per a intimar una ordre, per a rebre la rendició d’algú o
per declarar la guerra.

El Senat tracta també com cal contestar, i com cal comportar-se amb cadascú, quan arriben ambaixadors a Roma.

En tot el que hem dit fins ara el poble no té cap part.

Així, al qui arribi a Roma quan no hi són els cònsols, la constitució li semblarà perfectament aristocràtica.

D’això,
molts grecs, i també alguns reis, n’estan convençuts, perquè els seus
assumptes, els han tractat íntegrament amb el Senat.