Descripció de la magistratura consular

Polibi, Històries VI, 12, 1-10 (Roma a través dels seus textos, Pere Villalba)

<41> Els cònsols, mentre són a Roma i abans de treure l’exèrcit, són senyors de tots els afers públics.

Els
altres magistrats són subordinats a ells, i els han d’obeir, llevat
dels tribuns de la plebs; als cònsols també els pertoca conduir les
ambaixades fins al Senat.

A més de les coses esmentades, passen a aquests els assumptes urgents, i porten després a terme, íntegrament, els decrets.

I,
d’aquelles coses que són administrades pel poble, perquè corresponen a
empreses comunes, són els cònsols els qui n’han de tenir cura, els qui
han de convocar les assemblees, introduir les mesures i dirigir
l’execució dels decrets del poble.

Els
cònsols tenen una potestat pràcticament incontrolada en la preparació
de les guerres i en la direcció de les campanyes: ells poden comandar
els aliats segons parer propi, determinar la situació dels tribuns
militars, allistar soldats, i escollir els més aptes. A més de les
coses esmentades, també tenen poder en campanya per a infligir
qualsevol càstig al qui vulguin dels subordinats.

Els
cònsols poden així mateix gastar qualsevol quantitat de l’erari públic;
els acompanya sempre un qüestor, per a acomplir promptament les ordres
rebudes.

Es podria dir amb tota raó que la constitució romana, si hom ha considerat només aquesta part, és simplement monàrquica i reial.

I, si
alguna d’aquestes coses que hem dit, o que anem a dir, es canvia ara o
d’ací a un temps, això no podrà ésser argument contra la nostra actual
exposició.