Llei de les XII taules
T.Livi, Ab urbe condita IV, 1, 1-3. (Roma a través dels seus textos, Pere Villalba)
I, 1.
Si es crida algú davant del magistrat, hi haurà d’anar. Si no hi va,
que se citin els testimonis; en conseqüència, que se’l detingui.
I, 2. Si hi posa dificultats o ordeix la fugida, que se li posi la mà a sobre.
I, 3.
Si la malaltia o l’edat és un inconvenient, [aquell qui crida a judici]
haurà de proporcionar un carro. Si el refusa, no s’haurà de preparar
una carrossa.
I, 4.
El garant d’una persona benestant haurà d’ésser un altre benestant; per
altra banda, per a un ciutadà proletari que sigui garant qui vulgui
ser-ho.
I, 5.
Que hi hagi el mateix dret en un contacte de venda i de possessió tant
per al qui és un sediciós com per al qui s’ha corregit.
I, 6. Que es defensi una causa, quan hi hagi pactes.
I, 7.
Si no hi ha pactes, s’enviarà la causa al comici o al fòrum abans de
migdia; hauran d’estar-hi presents les dues parts mentre es fan les
actuacions.
I, 8. Un cop passat el migdia, que es dicti sentència a favor del qui estigui present.
I, 9. Si les dues parts hi són presents, que la posta de sol sigui el temps màxim.
I,
10. [...] fiances i segones fiances [...], per mitjà del plat i del
cordill [investigació de robatori en una casa, en la qual
l’investigador, nu, duia un plat metàl·lic lligat per un cordill a la
cintura, Dic. Encicl.].
II,
1a. Procés amb dipòsit de garantia [...]: per coses de mil assos o més,
que sigui de cinc-cents assos; de quantitat inferior [...], que quedin
cinquanta assos en dipòsit [...] [Si es tracta de la llibertat] d’una
persona [...], que quedin cinquanta assos en dipòsit [...]
II, 1b. Mitjançant la petició d’un jutge s’actuava [...] segons la llei XII.
II,
2. [...] una malaltia greu o un dia fixat amb un estranger [...]; [...]
[si] es produís qualsevol obstacle d’aquest tipus per al jutge, el
perit o el reu en aquell dia, que es faci un ajornament.
II, 3. A qui li manqui un testimoni, que vagi de porta en porta a sol·licitar-lo cada dos dies.
III, 1. Que siguin trenta els dies legals per a cobrar un deute reconegut i en la quantitat fixada pel dret.
III, 2. Si passa un temps, que immediatament se l’agafi; que se’l porti davant del tribunal.
III,
3. Si no paga la multa o algú allí mateix el reclama per a si
legalment, que se l’endugui amb ell, que el lligui o amb una corretja o
amb cadenes de quinze lliures de pes, i no amb menys, o, si ho vol, que
el lligui amb cadenes més pesants.
III,
4. Si així ho vol [el reu], que visqui amb els seus mitjans. Si no vol
viure amb els seus mitjans, que [qui tingui pres] li doni una lliura de
blat cada dia. Si vol, que li’n doni més.
III,
5. [Segons el testimoni d’Aule Gel·li, 20, 1, 46-47]: Existia, però,
mentrestant el dret d’arribar a un compromís, i, si no es produïen els
pactes, eren retinguts a la presó seixanta dies.
Durant
aquests dies, eren duts davant el pretor en tres intervals de vuit
dies, a l’indret dels comicis, i eren manifestades les quantitats de
diner per les quals havien estat condemnats.
III, 6. En el tercer interval de temps [diu], que li tallin les parts (?). Si tallaren més o menys, que quedin lliures de culpa.
IV, 1. [Dret del pare de matar un fill seu deforme, segons Ciceró, Leg. 3, 8, 19]: Que sigui mort tot seguit, com ordenen les Dotze Taules, un nen notori per la seva deformitat.
IV, 2. Si un pare dóna a vendre un fill seu tres vegades, que el fill quedi lliure del pare.
IV, 3. [Ciceró, Phil. 2, 28, 69, parla del divorci en estil indirecte]: Que es quedi amb els seus béns [és a dir, la dona que ha estat repudiada].
IV,
4. [Sobre els fills nascuts d’adulteri, Aule Gel·li 3, 16, 12] Perquè
els decemvirs escriviren que un individu és parit en el desè mes, no a
l’onzè.
V, 1. [Sobre la tutela de les dones, Gai, Inst.
1, 144-145]: Els nostres avantpassats volgueren que les dones, encara
que siguin adultes, per la seva lleugeresa d’esperit, estiguessin sota
tutela [...], excepte les verges vestals, que volgueren que fossin
lliures. Així, doncs, també es preveu això en la Llei de les Dotze
Taules.
V, 2. [Gai, Inst.
2, 47]: No podien adquirir-se legalment per usucapió les propietats
d’una dona que era sota la tutela dels seus parents, llevat del cas que
haguessin estat lliurades per ella mateixa essent el tutor el garant.
V, 3. Tal com hagi llegat sobre els seus béns o la tutela de la seva hisenda, sigui així legal.
V, 4. Si un mor intestat, que no té hereus propis, que l’agnat pròxim hereti la família.
V, 5. I si no hi ha cap agnat, que els de la seva “gens” heretin la família.
V, 6,
[Gai, Inst. 1, 155]: Els qui no tinguin tutor assignat per testament,
que els agnats, per la Llei de les Dotze [Taules], siguin els tutors.
V, 7. Si hi hagués algun incapacitat, que els agnats i la seva “gens” tinguin poder sobre ell i sobre els seus béns [...] Però si no hi hagués un protector [...]
V, 8,9,10: fragmentaris.
VI, 1. Quan s’haurà fet un pacte i una compra, tal com verbalment es va formalitzar, així mateix sigui llei.
VI, 1 bcd, 2,3: fragmentaris.
VI, 4a. En relació amb un estranger, que hi hagi sempre el dret de reclamar.
VI, 5, 6, 7: fragmentaris.
VI, 8a: La biga empotrada en una casa, o una vinya i una cosa que formi una unitat, no se separaran.
VI, 8b, 9: fragmentaris.
VII, 1,2, 3, 4, 5, 6: fragmentaris.
VII, 7. S’haurà de pavimentar el camí; si no l’han empedrat, que es condueixi el ramat per on es vulgui.
VII, 8, 9, 10: fragmentaris.
VIII,
1. Si algú ha dit alguna infàmia o ha compost una cançó que difama ofèn
un altre [...] Qui ha pronunciat un mal encanteri [...].
VIII, 1. Si un ha trencat un membre a un altre, i si no fa amb ell un arranjament, que s’apliqui la llei del talió.
VIII,
3. Si algú ha trencat un os amb la mà o amb un bastó a una persona
lliure, o li l’ha aixafat, sofrirà una multa de tres-cents sestercis;
si ho ha fet a un esclau, serà de cent cinquanta sestercis.
VIII, 4. Si algú comet una injustícia a un altre, que siguin vint-i-cinc monedes de bronze.
VIII, 5: fragmentari.
VIII,
6. Si es diu que un quadrúpede ha causat un dany, l’acció [...] o que
es lliuri el valor del que ha danyat, [...] o que s’ofereixi una
estimació del dany.
VIII, 7, 8: fragmentaris.
VIII,
9. Per a un adult que, de nit, ha pasturat o ha segat furtivament un
conreu fet amb l’arada, hi havia la pena capital, segons la Llei de les
Dotze Taules, i que morís penjat en honor de Ceres [...]; si era un
jove [...], que se’l colpegés a discreció i es dirimís el perjudici amb
la indemnització doble.
VIII, 10, 11: fragmentaris.
VIII, 12. Si un fa un robatori de nit, si se l’ha mort, que sigui mort legalment.
VIII,
13. Les Lleis de les Dotze Taules prohibeixen que un lladre, és a dir
un saltejador i un bandit, sigui occit a la llum del dia [...], si no
es defèn amb una arma, diu; fins i tot si ve amb una arma, llevat que
utilitzi aquesta arma i es resisteixi, no el mataràs. Però si ofereix
resistència, fes crits, és a dir fes soroll, per tal que alguns et
sentin i se t’ajuntin.
VIII, 14, 15: fragmentaris.
VIII, 16. Si s’acusa per un furt que no haurà estat manifest, que es decideixi un càstig doble.
VIII, 17, 18, 19, 20: fragmentaris.
VIII, 21. Si un patró ha fet a un client, sigui maleït.
VIII,
22. Si algú fos testimoni o pesador, si no emet el seu testimoni, que
sigui deshonrat i privat del dret de donar testimoni.
VIII, 23: fragmentari.
VIII, 24. Si una arma fuig de la mà més lluny del que la va llançar, s’oferirà un moltó.
VIII, 25: fragmentari.
VIII, 26. Per tal que ningú no organitzés reunions nocturnes dins de la ciutat.
VIII,
27. Els membres d’associacions [...] que s’estableixen les normes que
vulguin, mentre que no vagin en res contra la llei pública.
IX, 1. Que no es proposin lleis particulars.
IX,
2. Sobre la pena capital d’un ciutadà [ciuis], no es decidirà res si no
és per l’assemblea màxima i per aquells qui els censors han destinat a
exercir les funcions del poble [populi].
IX, 3, 4, 5, 6: fragmentaris.
X, 1. Que no s’enterri ni es cremi dins de la ciutat un mort.
X, 2: fragmentari.
X, 3. [Ciceró, Leg.
2, 23, 59]: Reduïda, doncs, la sumptuositat a tres vels, i a una túnica
petita de púrpura, i a deu flautistes; també se suprimeix la lamentació.
X, 4. Que les dones no s’esgarrapin les galtes, ni facin, per tant, lamentacions fúnebres.
X, 5. Que no es recullin els ossos d’un mort, per fer després el funeral. [Ciceró, Leg. 2, 24, 60]. S’exceptua la mort en guerra i a l’estranger.
X, 6.
Suprimeixi’s la unció dels esclaus i la robada d’honor [...] Que no es
faci una ruixada sumptuosa, ni es portin grans corones, ni encensers.
X, 7. Qui aconsegueix una corona personalment o amb els seus diners o pel seu valor, es crema, per tant, en honor seu [...].
X, 8. [...] No s’hi afegeixi or [a la tomba].
X, 9. Però si té les dents empastades amb or, encara que se l’enterri o se’l cremi amb ell, sigui fora de delicte.
X, 10, 11: fragmentaris.
XI, 1. Per tal que no es produïssin noces entre plebeus i patricis.
XI, 2, 3: fragmentaris.
XII, 1: fragmentari.
XII, 2. Si un esclau fes un furt o produís un dany [...]
XII,
3. Si algú fa una reclamació falsa, si vol aquest [...] que se li
proporcionin tres perits, sota el judici dels quals [...] que es
decideixi una multa doble del benefici [que n’ha reportat].
XII, 4: fragmentari.
XII,
5. [Livi, 7, 17, 12] En les Dotze Taules hi ha una llei, segons la qual
qualsevol cosa que el poble hagi votat definitivament, aquesta havia
d’ésser legal i ratificada.
<29
bis> Fou un any d’hostilitats internes i externes. A començament
d’any, doncs, Gai Canuleu, tribú de la plebs, va presentar un projecte
de llei sobre el matrimoni entre patricis i plebeus, en el qual els
patricis consideraven que es contaminava la seva sang i es confonien
els seus drets familiars.
Per
altra banda, l’esment, introduït cautelosament pels tribuns en un
començament, segons el qual es permetés d’elegir un dels cònsols
d’entre la plebs, va anar progressant, després, tant, que nou tribuns
van subscriure la proposició, en el sentit “que el poble tingués el
poder d’elegir els cònsols entre la plebs o els patricis segons que
volgués”. Ara bé, es feia això, creien que el poder suprem no solament
es compartia amb els més humils, sinó que passava, directament, dels
patricis a la plebs.
