Eneas mostra a Evandre la cova del Lupercal

Eneas mostra a Evandre la cova del Lupercal

Virgili, Eneida, VIII, 184 (FBM.  Trad. Miquel Dolç)

Quan
hagueren satisfet la fam i sadollat tot deler de menjar, el rei Evandre
els diu: “Aquest solemne ritu, aquest àpat tradicional, aquest altar
aixecat a un numen tan poderós, no ens han estat imposats per una vana
superstició, desconeixedora dels antics déus: perquè fórem preservats,
hoste troià, de terribles perills, honoren els mereixements del nostre
salvador amb la institució d’un nou culte. Primer de tot, observa
aquesta penya suspesa del pedregam, com són dispersos al lluny els
rocalls, com s’està dreta la casa abandonada al flanc del turó, com
rossolaren els rocs en un immens terrabastall. Aquí hi hagué la
caverna, enfonsada fins a una vasta pregonesa, que un monstre mig home,
Cacus, de rostre infernal, guardava fent-la inaccessible als raigs del
sol; sempre el seu terra era tebi de recents degolladisses, i, clavades
a les seves portes ferotges, pàl·lides testes d’homes penjaven enmig
d’una pútrida sangassa. Aquest monstre era fill de Vulcà: vomitant-ne
per la boca els negres focs, avançava amb la seva mola imponent. Ens
dugué també a nosaltres, a la fi, el temps l’auxili que imploràvem, i
ens arribà un déu.

Text llatí

 

Postquam exempta fames et amor compressus edendi,

rex Euandrus ait: 'non haec sollemnia nobis,                185

has ex more dapes, hanc tanti numinis aram

uana superstitio ueterumque ignara deorum

imposuit: saeuis, hospes Troiane, periclis

seruati facimus meritosque nouamus honores.

iam primum saxis suspensam hanc aspice rupem,               190

disiectae procul ut moles desertaque montis

stat domus et scopuli ingentem traxere ruinam.

hic spelunca fuit uasto summota recessu,

semihominis Caci facies quam dira tenebat

solis inaccessam radiis; semperque recenti               195

caede tepebat humus, foribusque adfixa superbis

ora uirum tristi pendebant pallida tabo.

huic monstro Volcanus erat pater: illius atros

ore uomens ignis magna se mole ferebat.

attulit et nobis aliquando optantibus aetas               200

auxilium aduentumque dei. date uina uolentes.'


Campus d'excel·lència internacional U A B