Tit Livi, Ab urbe condita I, 55 i ss. (La Magrana. Trad. de B. Matas)
55.
Subjugada Gàbios, Tarquini va fer la pau amb el poble dels eqües i va
renovar el tractat amb els etruscs. Aleshores va dirigir l’atenció als
assumptes de la ciutat; el primer dels quals era deixar el temple de
Júpiter a la muntanya Tarpeia com a record del seu regne i del seu nom,
car era obra de dos reis Tarquinis: el pare n’havia fet vot i el fill
l’havia acomplert.
[...]
Una
vegada, mentre bevien a casa de Sext Tarquini, on també hi sopava
Tarquini Col·latí, fill d’Egeri, la conversa va recaure sobre les
esposes. Cadascú lloava la seva amb elogis magnífics; la discussió es
va encendre, però Col·latí va dir que no calien tantes paraules, que en
poques hores podrien saber com excel·lia sobre les altres la seva
esposa Lucrècia:
“Si
tenim les forces de la joventut, ¿per què no pugem als cavalls i anem a
veure en persona com és el capteniment de les nostres dones? Que
cadascú tingui com a prova el que els nostres ulls hagin presenciat
davant l’arribada inesperada del marit.”
Tots els ànims s’havien escalfat amb el vi.
“Anem-hi,
doncs!” digueren tots; esperonant els cavalls, volen cap a Roma. Van
arribar-hi quan començava a fer-se fosc; tot seguit, es van dirigir a
Col·làcia on van trobar Lucrècia d’una manera molt diferent de com
havien trobat les nores del rei; aquestes, les havien vist passant el
temps en un banquet i en jocs amb gent de la seva edat, en canvi, ben
entrada la nit, Lucrècia estava asseguda al mig de la casa dedicada al
treball de la llana amb les esclaves enfeinades.
En
aquesta competició femenina, les lloances les va guanyar Lucrècia. En
arribar, tant el marit com els Tarquinis van ser acollits amb
amabilitat; l’espòs guanyador convida amistosament els joves de la casa
reial. Aleshores Sext Tarquini va concebre una passió malsana per
seduir Lucrècia per la força. L’inciten la seva bellesa i també la seva
castedat provada. Finalment, després de la juvenil diversió nocturna,
tornen al campament.
58.
Al cap d’uns quants dies, Sext Tarquini va anar a Col·làcia amb un sol
acompanyant, sense saber-ho Col·latí. Acollit allí amb amabilitat per
aquella gent desconeixedora de la seva intenció, fou conduït, després
de sopar, a l’habitació dels hostes. Quan li va semblar que els
voltants estaven segurs i que tothom dormia, ardent de passió i amb
l’espasa desembeinada, s’acostà a Lucrècia que dormia, i posant la mà
esquerra sobre el pit de la dona, li va dir:
“No cridis, Lucrècia; sóc Sext Tarquini; tinc l’espasa a la mà; moriràs si dius res”.
Despertant-se
amb el sobresalt, ella no veia cap possibilitat d’ajuda, però sí la
mort imminent, mentre Tarquini li confessava el seu amor, li feia
súpliques, barrejava amenaces als precs, atabalava el seu ànim de dona
amb tota mena de raons. Com que la veia obstinada i que ni tan sols
cedia per la por a la mort, va afegir el deshonor a la por: va dir que,
quan fos morta, posaria al seu costat un esclau nu degollat, a fi que
es digués que havia estat morta per un adulteri vergonyós.
Aquest
terror va vèncer la seva puresa obstinada, i Tarquini, com si hagués
vençut la passió, se’n va anar enorgullit d’haver profanat l’honor
d’aquella dona. Lucrècia, aclaparada per una desgràcia tan gran, envia
un missatger a Roma al seu pare i un altre a Àrdea al seu espòs
demanant que cadascú vingui amb un amic de confiança i dient que calia
fer-ho com més aviat millor perquè havia passat una cosa terrible.
Espuri Lucreci ve amb Publi Valeri, fill de Volesus; Col·latí, amb Luci Juni
Brutus, amb el qual casualment tornava a Roma quan el missatger de la
seva dona el va trobar.
Troben
Lucrècia asseguda a l’habitació tota afligida. A l’arribada dels seus
parents li salten les llàgrimes i quan l’espòs li diu: “¿Que no estàs
bé?”, contesta:
“No.
¿Com pot estar bé una dona quan ha perdut l’honor? Al teu llit,
Col·latí, hi ha rastres d’un altre home; d’altra banda, el meu cos ha
estat profanat, però la meva ànima és innocent; la mort me’n serà
testimoni. Doneu-me la mà dreta i la paraula que l’adúlter serà
castigat. Ell és Sext Tarquini que, la nit passada, enemic en comptes
d’hoste, amb violècia i armat, se’n va emportar un plaer funest per a
mi i per a ell, si vosaltres sou homes”.
Tots,
un darrera l’altre, li donen per torn la paraula; consolen la
desesperació de la seva ànima fent recaure la culpa del delicte al
malfactor i no a la víctima. Li diuen que és la ment la que comet les
faltes, no el cos i que no hi ha cap culpa on no hi ha intenció. Ella
contesta:
“Vosaltres
veureu el que ell es mereix: jo encara que m’absolc del pecat, no
m’allibero del càstig; cap dona sense honor podrà viure amb l’excusa de
ser com Lucrècia”. Un ganivet que tenia amagat sota el vestit se’l va
clavar al cor i lliscant sobre la ferida, va caure moribunda. Criden el
seu nom l’espòs i el pare alhora.
59.
Brutus, mentre ells estan ocupats a plànyer-la, treu de la ferida de
Lucrècia el ganivet que encara degota sang i, sostenint-lo davant seu,
diu:
“Juro
per aquesta sang castíssima abans de l’ofensa reial, i us poso per
testimonis a vosaltres, déus, que jo anorrearé Luci Tarquini el Superb,
juntament amb l’esposa i tota l’estirp dels seus fills, a ferro i foc i
amb totes les forces que pugui, i que no permetré ser rei de Roma ni
aquells ni a cap d’altre.”
[...]
Luci
Tarquini el Superb va regnar vint-i-cinc anys. La monarquia a Roma va
durar, des de la fundació de l’Urbs fins al seu alliberament, dos-cents
quaranta quatre anys. Aleshores, en els comicis centuriats, seguint el
projecte de Servi Tul·li, el prefecte de la ciutat va nomenar dos
cònsols, Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.
Text llatí
[55] Gabiis receptis Tarquinius
pacem cum Aequorum gente fecit, foedus cum Tuscis renouauit. Inde ad
negotia urbana animum conuertit; quorum erat primum ut Iouis templum in
monte Tarpeio monumentum regni sui nominisque relinqueret: Tarquinios
reges ambos patrem uouisse, filium perfecisse.
[...]
Forte potantibus his apud Sex. Tarquinium, ubi et
Collatinus cenabat Tarquinius, Egeri filius, incidit de uxoribus
mentio. Suam quisque laudare miris modis; inde certamine accenso
Collatinus negat uerbis opus esse; paucis id quidem horis posse sciri
quantum ceteris praestet Lucretia sua. "Quin, si uigor iuuentae inest,
conscendimus equos inuisimusque praesentes nostrarum ingenia? id cuique
spectatissimum sit quod necopinato uiri aduentu occurrerit oculis."
Incaluerant uino; "Age sane" omnes; citatis equis auolant Romam. Quo
cum primis se intendentibus tenebris peruenissent, pergunt inde
Collatiam, ubi Lucretiam haudquaquam ut regias nurus, quas in conuiuio
luxuque cum aequalibus uiderant tempus terentes sed nocte sera deditam
lanae inter lucubrantes ancillas in medio aedium sedentem inueniunt.
Muliebris certaminis laus penes Lucretiam fuit. Adueniens uir
Tarquiniique excepti benigne; uictor maritus comiter inuitat regios
iuuenes. Ibi Sex. Tarquinium mala libido Lucretiae per uim stuprandae
capit; cum forma tum spectata castitas incitat. Et tum quidem ab
nocturno iuuenali ludo in castra redeunt.
[58] Paucis interiectis diebus Sex.
Tarquinius inscio Collatino cum comite uno Collatiam uenit. Vbi
exceptus benigne ab ignaris consilii cum post cenam in hospitale
cubiculum deductus esset, amore ardens, postquam satis tuta circa
sopitique omnes uidebantur, stricto gladio ad dormientem Lucretiam
uenit sinistraque manu mulieris pectore oppresso "Tace, Lucretia"
inquit; "Sex. Tarquinius sum; ferrum in manu est; moriere, si emiseris
uocem." Cum pauida ex somno mulier nullam opem, prope mortem imminentem
uideret, tum Tarquinius fateri amorem, orare, miscere precibus minas,
uersare in omnes partes muliebrem animum. Vbi obstinatam uidebat et ne
mortis quidem metu inclinari, addit ad metum dedecus: cum mortua
iugulatum seruum nudum positurum ait, ut in sordido adulterio necata
dicatur. Quo terrore cum uicisset obstinatam pudicitiam uelut ui
uictrix libido, profectusque inde Tarquinius ferox expugnato decore
muliebri esset, Lucretia maesta tanto malo nuntium Romam eundem ad
patrem Ardeamque ad uirum mittit, ut cum singulis fidelibus amicis
ueniant; ita facto maturatoque opus esse; rem atrocem incidisse. Sp.
Lucretius cum P. Valerio Volesi filio, Collatinus cum L. Iunio Bruto
uenit, cum quo forte Romam rediens ab nuntio uxoris erat conuentus.
Lucretiam sedentem maestam in cubiculo inueniunt. Aduentu suorum
lacrimae obortae, quaerentique uiro "Satin salue?" "Minime" inquit;
"quid enim salui est mulieri amissa pudicitia? Vestigia uiri alieni,
Collatine, in lecto sunt tuo; ceterum corpus est tantum uiolatum,
animus insons; mors testis erit. Sed date dexteras fidemque haud impune
adultero fore. Sex. est Tarquinius qui hostis pro hospite priore nocte
ui armatus mihi sibique, si uos uiri estis, pestiferum hinc abstulit
gaudium." Dant ordine omnes fidem; consolantur aegram animi auertendo
noxam ab coacta in auctorem delicti: mentem peccare, non corpus, et
unde consilium afuerit culpam abesse. "Vos" inquit "uideritis quid illi
debeatur: ego me etsi peccato absoluo, supplicio non libero; nec ulla
deinde impudica Lucretiae exemplo uiuet." Cultrum, quem sub ueste
abditum habebat, eum in corde defigit, prolapsaque in uolnus moribunda
cecidit. Conclamat uir paterque.
[59] Brutus illis luctu occupatis
cultrum ex uolnere Lucretiae extractum, manantem cruore prae se tenens,
"Per hunc" inquit "castissimum ante regiam iniuriam sanguinem iuro,
uosque, di, testes facio me L. Tarquinium Superbum cum scelerata
coniuge et omni liberorum stirpe ferro igni quacumque dehinc ui possim
exsecuturum, nec illos nec alium quemquam regnare Romae passurum."
[...]
L. Tarquinius Superbus regnauit annos quinque et
uiginti. Regnatum Romae ab condita urbe ad liberatam annos ducentos
quadraginta quattuor. Duo consules inde comitiis centuriatis a
praefecto urbis ex commentariis Ser. Tulli creati sunt, L. Iunius
Brutus et L. Tarquinius Collatinus.
