Primers cònsols
Tit Livi, Ab urbe condita I, 60 (FBM. Trad. Antoni Cobos)
Quan es donaren a conèixer en el campament aquestes
notícies, el rei surt esverat cap a Roma per reprimir la revolta, però
Brutus canvia de camí -s'havia assabentat, en efecte, de la seva
arribada- per tal de no topar amb ell; per camins diferents, arriben
gairebé al mateix temps, Brutus a Àrdea, Tarquini a Roma. Tarquini es
troba les portes tancades i l'ordre d'exili, i el campament rep amb
alegria l'alliberador de la ciutat i fa fora d'allà els fills del rei.
Dos d'ells acompanyaren el pare, que s'exilià a Cere, a Etrúria. Sext
Tarquini va anar a Gàbios, com si fos el seu regne, on fou mort pels
venjadors dels odis antics que ell mateix havia suscitat amb els
assassinats i les rapinyes.
Tarquini el Superb regnà vint-i-cinc
anys. Hi hagueren reis a Roma durant dos-cents quaranta-quatre anys,
des de la seva fundació fins al seu alliberament. Dos cònsols foren
nomenats després en els comicis centuriats pel prefecte de la ciutat,
conforme als comentaris de Servi Tul·li: Luci Juni Brutus i Luci
Tarquini Col·latí.
Text llatí
[60] Harum rerum nuntiis in castra
perlatis cum re noua trepidus rex pergeret Romam ad comprimendos motus,
flexit uiam Brutus—senserat enim aduentum—ne obuius fieret; eodemque
fere tempore, diuersis itineribus, Brutus Ardeam, Tarquinius Romam
uenerunt. Tarquinio clausae portae exsiliumque indictum: liberatorem
urbis laeta castra accepere, exactique inde liberi regis. Duo patrem
secuti sunt qui exsulatum Caere in Etruscos ierunt. Sex. Tarquinius
Gabios tamquam in suum regnum profectus ab ultoribus ueterum
simultatium, quas sibi ipse caedibus rapinisque concierat, est
interfectus.
L. Tarquinius Superbus regnauit annos quinque et
uiginti. Regnatum Romae ab condita urbe ad liberatam annos ducentos
quadraginta quattuor. Duo consules inde comitiis centuriatis a
praefecto urbis ex commentariis Ser. Tulli creati sunt, L. Iunius
Brutus et L. Tarquinius Collatinus.
