Tit Livi, Ab urbe condita I, 13 (La Magrana. Trad. de B. Matas)
13. Llavors les dones sabines, per l’ofensa de les quals havia esclatat la guerra, van superar amb tantes desgràcies la por femenina, i , amb els cabells deslligats i el vestit estripat, van gosar presentar-se al mig de les fletxes que volaven i de sobte es van posar al mig dels dos exèrcits per tal de separar els rengles hostils i apaivagar les ires, pregant d’una banda als pares, de l’altra als esposos, que no s’embrutessin les mans amb la sang sagrada del sogre o del gendre i que no marquessin amb un parricidi el fruit de les seves entranyes, néts d’uns, fills dels altres.
“Si us penediu del parentiu que hi ha entre vosaltres, o si us penediu del vostre matrimoni, gireu les ires cap a nosaltres; nosaltres som la causa de la guerra, de les ferides i de la mort dels nostres esposos i dels nostres pares; més ens estimem morir que viure sense un de vosaltres, vídues o orfes”.
Això commou tant la multitud com els cabdills; de sobte regna el silenci i la quietud; aleshores els caps avancen per segellar una aliança. I no solament fan la pau sinó que de les dues ciutats en fan una. Associen els regnes: transfereixen tot el poder a Roma. Duplicada així la ciutat, per a compensar en alguna cosa els sabins, van ser nomenats Quirits pel nom de la ciutat de Cures.
Com a record d’aquesta batalla, van anomenar llac Curci el gual on el cavall hi havia deixat Curci de seguida que va haver sortit del profund aiguamoll.
Després d’una guerra tan funesta, de sobte la pau feliç va fer més estimades les sabines per als seus esposos i per als seus pares, i, sobretot, per al mateix Ròmul. Així, doncs, quan va dividir el poble en trenta cúries, els va posar el nom de les dones. No ens consta com va escollir els noms que s’havien de donar a les cúries, atès que el nombre de dones era certament més gran que el de cúries, si es va fer atenent l’edat o la dignitat d’elles o dels seus marits o per sorteig.
Al mateix temps també es van formar tres centúries de cavalleria. Uns foren anomenats Ramnes pel nom de Ròmul, altres Ticienses pel de Tit Taci; l’origen del tercer nom, els Lúcers, ens és desconegut.
Així el regne va ser compartit harmoniosament entre els dos reis.
Text llatí
[13] Tum Sabinae
mulieres, quarum ex iniuria bellum ortum erat, crinibus passis
scissaque ueste, uicto malis muliebri pauore, ausae se inter tela
uolantia inferre, ex transuerso impetu facto dirimere infestas acies,
dirimere iras, hinc patres, hinc uiros orantes, ne sanguine se nefando
soceri generique respergerent, ne parricidio macularent partus suos,
nepotum illi, hi liberum progeniem. "Si adfinitatis inter uos, si
conubii piget, in nos uertite iras; nos causa belli, nos uolnerum ac
caedium uiris ac parentibus sumus; melius peribimus quam sine alteris
uestrum uiduae aut orbae uiuemus." mouet res cum multitudinem tum
duces; silentium et repentina fit quies; inde ad foedus faciendum duces
prodeunt. Nec pacem modo sed ciuitatem unam ex duabus faciunt. Regnum
consociant: imperium omne conferunt Romam. Ita geminata urbe ut Sabinis
tamen aliquid daretur Quirites a Curibus appellati. Monumentum eius
pugnae ubi primum ex profunda emersus palude equus Curtium in uado
statuit, Curtium lacum appellarunt.
Ex bello tam tristi laeta repente pax
cariores Sabinas uiris ac parentibus et ante omnes Romulo ipsi fecit.
Itaque cum populum in curias triginta diuideret, nomina earum curiis
imposuit. Id non traditur, cum haud dubie aliquanto numerus maior hoc
mulierum fuerit, aetate an dignitatibus suis uirorumue an sorte lectae
sint, quae nomina curiis darent. Eodem tempore et centuriae tres
equitum conscriptae sunt. Ramnenses ab Romulo, ab T. Tatio Titienses
appellati: Lucerum nominis et originis causa incerta est. Inde non modo
commune sed concors etiam regnum duobus regibus fuit.
