Ciceró, De re publica X, 17 (Roma a través dels seus textos, trad. Pere Villalba)
Ròmul, després d’un regnat de trenta-set anys, durant el qual havia
posat aquests dos egregis fonaments de l’Estat, els auspicis i el
senat, havia adquirit un prestigi tan gran, que, quan desaparegué de
sobte durant un eclipsi de sol, hom imaginà que ell havia estat admès
entre els déus.
Cap mortal, però, no ha pogut mai inspirar una creença semblant sense estar adonat amb l’exímia glòria de la virtut.
Text llatí
(17) Ac Romulus cum septem et triginta regnavisset annos,
et haec egregia duo firmamenta rei publicae peperisset, auspicia et
senatum, tantum est consecutus, ut cum subito sole obscurato non
conparuisset, deorum in numero conlocatus putaretur; quam opinionem
nemo umquam mortalis adsequi potuit sine eximia virtutis gloria.
