Tit Livi, Ab urbe condita I, 19 i ss. (La Magrana. Trad. de B. Matas)
19.
Quan Numa va haver assolit així el poder en una ciutat nova, fundada
per la força i amb les armes, es disposa a fundar-la de bell nou amb la
justícia, amb les lleis i amb els bons costums.
Comprenent
que res de tot això no es podia acomplir enmig de guerres, va pensar
que aquest poble ferotge s’havia de moderar amb el desús de les armes i
va fer un temple a Janus a la part baixa de l’Argilètum com a indicador
de la pau i de la guerra. Quan estava obert volia dir que la ciutat
estava en armes, i tancat que tots els pobles propers estaven
pacificats.
[...]
va
pensar que abans que res havia d’infondre el temor envers els déus,
cosa ben eficaç per a una multitud inculta i, fins i tot en aquell
temps, rude. Com que no podia fer penetrar la por en els ànims sense
alguna fantasia miraculosa, fa veure que té trobades nocturnes amb la
dea Egèria, i que, seguint el seu consell, institueix els sacrificis
que són més grats als déus i nomena sacerdots per a cadascun dels déus.
Una
de les primeres coses que va fer va ser distribuir l’any en dotze mesos
seguint el curs de la lluna. Com que la lluna no completa trenta dies
cada mes i manquen onze dies per l’any sencer, segons el cercle del
sol, va intercalar mesos suplementaris. Els va ordenar de tal forma que
cada vint anys els dies coincidissin amb el mateix punt del cercle del
sol en el qual havia començat, després de completar la duració de tots
els anys.
Igualment
va establir els dies nefastos i els fastos perquè de tant en tant havia
de ser útil no poder tractar res a l’assemblea del poble.
[...]
Va
escollir les donzelles de Vesta, un sacerdoci originari d’Alba, no gens
estrany al llinatge del fundador. Va establir en favor seu una paga
pública per tal que fossin sacerdotesses permanents del temple: les va
fer dignes de veneració i inviolables amb la virginitat i amb altres
manifestacions de culte.
Igualment
va escollir dotze salis per a Mart Gradiu i els va concedir el
distintiu de la túnica acolorida i sobre la túnica una protecció de
bronze per al pit; i va manar que portessin les armes d’origen
celestial que s’anomenen ancílies i anar per la ciutat cantant himnes,
dansant i saltant solemnement.
Text llatí
[19] Qui regno ita potitus urbem nouam conditam ui
et armis, iure eam legibusque ac moribus de integro condere parat.
Quibus cum inter bella adsuescere uideret non posse—quippe efferari
militia animos—, mitigandum ferocem populum armorum desuetudine ratus,
Ianum ad infimum Argiletum indicem pacis bellique fecit, apertus ut in
armis esse ciuitatem, clausus pacatos circa omnes populos significaret.
[...]
ne luxuriarent otio animi quos metus hostium
disciplinaque militaris continuerat, omnium primum, rem ad multitudinem
imperitam et illis saeculis rudem efficacissimam, deorum metum
iniciendum ratus est. Qui cum descendere ad animos sine aliquo commento
miraculi non posset, simulat sibi cum dea Egeria congressus nocturnos
esse; eius se monitu quae acceptissima dis essent sacra instituere,
sacerdotes suos cuique deorum praeficere. Atque omnium primum ad cursus
lunae in duodecim menses discribit annum; quem quia tricenos dies
singulis mensibus luna non explet desuntque sex dies solido anno qui
solstitiali circumagitur orbe, intercalariis mensibus interponendis ita
dispensauit, ut uicesimo anno ad metam eandem solis unde orsi essent,
plenis omnium annorum spatiis dies congruerent. Idem nefastos dies
fastosque fecit quia aliquando nihil cum populo agi utile futurum erat.
[...]
uirginesque Vestae legit, Alba oriundum sacerdotium
et genti conditoris haud alienum. His ut adsiduae templi antistites
essent stipendium de publico statuit; uirginitate aliisque caerimoniis
uenerabiles ac sanctas fecit. Salios item duodecim Marti Gradiuo legit,
tunicaeque pictae insigne dedit et super tunicam aeneum pectori
tegumen; caelestiaque arma, quae ancilia appellantur, ferre ac per
urbem ire canentes carmina cum tripudiis sollemnique saltatu iussit.
