Tit Livi, Ab urbe condita I, 38 i ss. (La Magrana. Trad. de B. Matas)
Acabada
la guerra amb els sabins, Tarquini va tornar triomfant a Roma.
Aleshores va emprendre la guerra contra els antics llatins. Amb ells
mai no es va arribar a un combat decisiu, sinó que va anar assetjant
per les armes cada fortalesa i va acabar dominant tot el poble llatí.
[...]
Els
llocs més baixos de la ciutat, prop del fòrum, i altres depressions del
terreny entre els turons, com que eren tan plans que no podien
desaiguar amb facilitat, els va assecar fent unes clavegueres que
recollien l’aigua de la part més alta fins a portar-la al Tíber. També
al Capitoli va marcar amb els fonaments l’emplaçament destinat al
santuari de Júpiter, que havia promès durant la guerra sabina, pensant
ja en la futura grandesa d’aquell lloc.
