Primer corpus legal. Necessitat dels documents escrits. Les tauletes
Les tauletes foren molt usades a totes les èpoques. S’usaven principalment per a la correspondència i per als treballs escolars, però també per a registrar la comptabilitat, com a esborranys per als escriptors, per a actes jurídics (contractes, testaments, etc.).
Les més habituals eren dobles, però n’hi havia fins i tot de quíntuples.
Tenien força avantatges: eren reutilitzables; s’hi podia escriure sense esforç; es podien segellar; eren més duradores que el futur papir; si es tractava de correspondència el missatge podia ser destruït immediatament pel receptor que alhora podia respondre en la mateixa tauleta (imatges: 1, 2, 3, 4, 5).
Alguns desavantatges: no hi cabia gaire text, tot i que se’n poden trobar de múltiples; eren difícils de llegir perquè el traç sobre la cera no era gaire contrastat i els caràcters sovint eren molt petits.
A partir de mitjan segle IV es multipliquen els contactes amb la resta de pobles d’Itàlia, amb la qual cosa augmenta la necessitat d’usar l’escriptura tant a efectes polítics com militars.
Però aquest domini de l’oral sobre l’escrit no és sinònim d’un desenvolupament brillant de l’art oratòria, tot i els discursos que els historiadors posen en boca dels reis i dels primers magistrats de la república romana (Vetúria).
Per als instruments d’escriptura consulteu l’enllaç:
https://www.forumtraiani.com/cms/website.php?id=/de/index/roemer/schreiben.htm
Els primers testimonis escrits en llengua llatina
Durant aquest primer període els romans es comuniquen bàsicament de forma oral, de manera que l’escrit és escàs. Entre els documents més importants que ens ha llegat la història trobem: el Lapis niger, el vas de Duenos, el lapis Satricanum i la fíbula de Preneste.
El lapis niger, descobert el 1899 a l’àrea del Fòrum, conté una inscripció d’interpretació difícil (CIL I, 1); sembla que fa referència a una norma que impedia que es travessés el lloc sagrat, probablement només permès al rei, i que imposava penes gravíssimes als violadors. L’escriptura és bustrofèdica, contínua.
Consulteu els enllaços: https://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lsante06/Lapis/lap_intr.html.
https://es.wikipedia.org/wiki/Lapis_Niger
El vas de Duenos va ser desenterrat al turó del Quirinal el 1880; es tracta probablement d’un vas d’ungüents, format per tres petits recipients. Aquesta inscripció (CIL I, 4) és de grafia contínua i escrita de dreta a esquerra en tres línies, en una de les quals apareix: duenos med feced “un home de bé em va fer”.
Consulteu els enllaços: https://fr.wikipedia.org/wiki/Inscription_de_Duenos
https://www.hs-augsburg.de/~harsch/Chronologia/Lsante07/Duenos/due_insc.html
La tercera gran inscripció del segle VIè, la de Satricum, es coneix des del 1977 i gràcies a uns excavadors neerlandesos que la van publicar immediatament. La inscripció, escrita d’esquerra a dreta, comprèn dues línies, en grafia contínua, CIL I, 2832a:
]ieisteteraipopliosiovalesiosio
“Els companys de Publi Valeri van erigir (una estàtua) en honor a Mart”.
Consulteu l’enllaç: https://lila.sns.it/mnamon/index.php?page=Esempi&id=17&lang=en
Aquest inventari seria incomplet sense mencionar la famosa fíbula de Preneste , CIL I, 3, gravada amb estilet amb una certa negligència, de dreta a esquerra:
Manios: med: vhe:vhaked: Numasioi “En Manius em va fer per a en Numerius”. La joia, d’or (11cm), va ser publicitada el 1887 per Helbig i Dümmler; l’hauria adquirida Helbig l’any 1871. Per bé que Guarducci, l’any 1980, utilitzant tota mena d’arguments epigràfics i fotogràfics, arribà a la conclusió que es tractava d’un fals, les darreres investigacions semblen confirmar la veracitat d’aquest document.
Consulteu els enllaços:
https://roma.repubblica.it/cronaca/2011/06/05/news/fibula_prenestina-17255384/
