Horaci, Epistulae II, 1, 156 i ss. (FBM. Trad. Llorenç Riber)
Grècia captiva captivà el seu vencedor superb, i introduí les arts al feréstec Laci. D'aquesta guisa es va perdre aquell horrible metre saturnià; les elegàncies foragitaren la pesant duresa; però per llarga estona romangueren les petges de la rusticitat, i en resten encara ara. En efecte, era tard quan el vencedor girà els ulls als llibres grecs. Fou després de les guerres púniques que, ja tranquil, començà, a la fi, a cercar què hi havia de bo en Tespis, en Èsquil i en Sòfocles. Intentà també si podria traduir-los dignament; i tenint un geni esquerp i altiu, es plagué a ell mateix; car té alè prou tràgic, i en l'audàcia és feliç; però creu, en la seva ignorància, que és cosa lletja tota correcció, i la tem.
Text llatí
Graecia capta ferum uictorem cepit et artes
intulit agresti Latio; sic horridus ille
defluxit numerus Saturnius, et graue uirus
munditiae pepulere; sed in longum tamen aeuum
manserunt
hodieque manent uestigia
ruris. 160
Serus enim Graecis admouit acumina chartis
et post Punica bella quietus quaerere coepit,
quid Sophocles et Thespis et Aeschylos utile ferrent.
Temptauit quoque rem si digne uertere posset,
et
placuit sibi, natura sublimis et
acer; 165
nam spirat tragicum satis et feliciter audet,
sed turpem putat inscite metuitque lituram.
