Virgili, Eneida VI, vv. 756-797 (Empúries Trad. Joan Bellès)
"Ara, vinga, t'explicaré quina glòria
acompanyarà en el futur el llinatge de Dàrdan, quins descendents
t'esperen de la raça itàlica, ànimes il·lustres que portaran el nostre
nom, i et faré saber els teus destins. Aquell jove que veus, recolzat
en una llança sense ferro, ocupa per la sort el lloc més pròxim a la
llum, és el primer que, empeltat de sang itàlica, naixerà al món de
dalt: és Silvi, un nom albà, el teu últim fill, que la teva muller
Lavínia, a les darreries, quan ja seràs vell, t'infantarà dins el bosc,
rei i pare de reis, gràcies al qual la nostra nissaga dominarà a Alba
Longa. A prop seu hi ha Procas, honor del llinatge troià, i Capis i
Numitor, i el qui farà reviure el teu nom, Silvi Eneas, insigne en
igual mesura per la seva pietat i les seves armes, si un dia arriba a
regnar a Alba. Quins joves! Mira de quines forces fan ostentació, i
porten els fronts ombrejats per la corona cívica d'alzina! Aquests et
fundaran les ciutats de Noment, Gabis i Fidena, aquells les
fortificacions de Col·làcia dalt dels turons, Pomècia, la fortalesa
d'Ínuus, Bola i Cora; aquests seran llavors els noms d'unes terres que
avui encara no tenen nom. A més, l'avi Numitor tindrà com a col·lega
Ròmul, fill de Mart, infantat per Ília, de la sang d'Assàrac. ¿Veus com
es dreça damunt el seu cap el doble crestall i el mateix pare dels déus
ja el realça amb el seu emblema? Vet aquí, fill meu, com sota aquells
auspicis aquella Roma gloriosa igualarà el seu imperi amb el món, i el
seu ànim amb l'Olimp, i, formant una sola ciutat, envoltarà amb un mur
els set turons, mare fecunda d'herois: com la mare Berecíntia es
passeja dalt del seu carro per les ciutats frígies coronada de torres,
ufanosa dels déus que ha infantat, abraçant un centenar de néts, tots
ells habitants del cel, tots posseïdors de les altures supremes. Ara
gira cap aquí els teus dos ulls, contempla aquesta nissaga i els teus
romans. Aquest és Cèsar, i tota la descendència de Iulus que un dia
apareixerà sota la immensa volta del cel. Sí, aquest és l'home que
tantes vegades t'has sentit prometre, Cèsar August, fill d'un déu, que
instaurarà novament l'edat d'or al Laci, pels camps on un dia regnà
Saturn i estendrà el seu imperi sobre els garamants i els pobles de
l'Índia, sobre terres que s'allarguen més enllà dels signes del Zodíac,
més enllà de les rutes de l'any i del sol, allà on Atlant, portador del
cel, fa girar damunt les seves espatlles la volta del firmament
tatxonada d'estels ardents.
Text llatí
'Nunc age, Dardaniam prolem quae deinde sequatur
gloria, qui maneant Itala de gente nepotes,
inlustris animas nostrumque in nomen ituras,
expediam dictis, et te tua fata docebo.
ille, uides, pura iuuenis qui nititur
hasta, 760
proxima sorte tenet lucis loca, primus ad auras
aetherias Italo commixtus sanguine surget,
Siluius, Albanum nomen, tua postuma proles,
quem tibi longaeuo serum Lauinia coniunx
educet siluis regem regumque parentem, 765
unde genus Longa nostrum dominabitur Alba.
proximus ille Procas, Troianae gloria gentis,
et Capys et Numitor et qui te nomine reddet
Siluius Aeneas, pariter pietate uel armis
egregius, si umquam regnandam acceperit
Albam. 770
qui iuuenes! quantas ostentant, aspice, uiris
atque umbrata gerunt ciuili tempora quercu!
hi tibi Nomentum et Gabios urbemque Fidenam,
hi Collatinas imponent montibus arces,
Pometios Castrumque Inui Bolamque
Coramque; 775
haec tum nomina erunt, nunc sunt sine nomine terrae.
quin et auo comitem sese Mauortius addet
Romulus, Assaraci quem sanguinis Ilia mater
educet. uiden, ut geminae stant uertice cristae
et pater ipse suo superum iam signat
honore? 780
en huius, nate, auspiciis illa incluta Roma
imperium terris, animos aequabit Olympo,
septemque una sibi muro circumdabit arces,
felix prole uirum: qualis Berecyntia mater
inuehitur curru Phrygias turrita per
urbes 785
laeta deum partu, centum complexa nepotes,
omnis caelicolas, omnis supera alta tenentis.
huc geminas nunc flecte acies, hanc aspice gentem
Romanosque tuos. hic Caesar et omnis Iuli
progenies magnum caeli uentura sub
axem. 790
hic uir, hic est, tibi quem promitti saepius audis,
Augustus Caesar, diui genus, aurea condet
saecula qui rursus Latio regnata per arua
Saturno quondam, super et Garamantas et Indos
proferet imperium; iacet extra sidera
tellus, 795
extra anni solisque uias, ubi caelifer Atlas
axem umero torquet stellis ardentibus aptum.
