Virgili, Eneida VI, 790-795 (Empúries Trad. Joan Bellès)
Ara gira cap aquí els teus dos ulls,
contempla aquesta nissaga i els teus romans. Aquest és Cèsar, i tota la
descendència de Iulus que un dia apareixerà sota la immensa volta del
cel. Sí, August, fill d'un déu, que instaurarà novament l'edat d'or al
Laci, pels camps on un dia regnà Saturn, i estendrà el seu imperi sobre
els garamants i els pobles de l'Índia, sobre terres que s'allarguen més
enllà dels signes del Zodíac, més enllà de les rutes de l'any i del
sol, allà on Atlant, portador del cel, fa girar damunt les seves
espatlles la volta del firmament tatxonada d'estels ardents. En vista
de la seva arribada tremolen ja des d'ara, a causa dels oracles dels
déus, els reialmes del mar Caspi i les terres meòtiques, i es contorben
d'espant les boques del Nil de set braços. no, ni l'Alcida no
recorregué tantes terres, malgrat que traspassà la cérvola de peus de
bronze, o que pacificà els boscos de l'Erimant i féu tremolar Lerna amb
el seu arc;
Text llatí
huc geminas nunc flecte acies, hanc aspice gentem
Romanosque tuos. hic Caesar et omnis Iuli
progenies magnum caeli uentura sub
axem. 790
hic uir, hic est, tibi quem promitti saepius audis,
Augustus Caesar, diui genus, aurea condet
saecula qui rursus Latio regnata per arua
Saturno quondam, super et Garamantas et Indos
proferet imperium; iacet extra sidera
tellus, 795
extra anni solisque uias, ubi caelifer Atlas
axem umero torquet stellis ardentibus aptum.
huius in aduentum iam nunc et Caspia regna
responsis horrent diuum et Maeotia tellus,
et septemgemini turbant trepida ostia
Nili. 800
nec uero Alcides tantum telluris obiuit,
fixerit aeripedem ceruam licet, aut Erymanthi
pacarit nemora et Lernam tremefecerit arcu;
