Virgili, Eneida VI, 750-775 (Empúries Trad. Joan Bellès)
Anquises havia acabat de parlar i
conduí el seu fill juntament amb la Sibil·la fins al mig d'aquell
aplec, d'aquella multitud sorollosa, i s'instal·là en un lloc elevat
des d'on pogués examinar-los a tots, en llarga filera davant seu, i
distingir-ne els rostres quan passessin.
<<Ara, vinga, t'explicaré quina glòria acompanyarà en el futur el
llinatge de Dàrdan, quins descendents t'esperen de la raça itàlica,
ànimes il·lustres que portaran el nostre nom, i et faré saber els teus
destins. Aquell jove que veus, recolzat en una llança sense ferro,
ocupa per la sort el lloc més pròxim a la llum, és el primer que,
empeltat per sang itàlica, naixerà al món de dalt: és Silvi, un nom
albà, el teu últim fill, que la teva muller Lavínia, a les darreries,
quan ja seràs vell, t'infantarà a Alba Longa. A prop seu hi ha Procas,
honor del llinatge troià, i Capis i Numitor, i el qui farà reviure el
teu nom, Silvi Eneas, insigne en igual mesura per la seva pietat i les
seves armes, si un dia arriba a regnar a Alba. Quins joves! Mira de
quines forces fan ostentació, i porten els fronts ombrejats per la
corona cívica d'alzina! Aquests et fundaran les ciutats de Noment,
Gabis i Fidena, aquells les fortificacions de Col·làcia dalt dels
turons, Pomècia, la fortalesa d'Ínuus, Bola i Cora; aquests seran
llavors els noms d'unes terres que avui encara no tenen nom.
Text llatí
Dixerat Anchises natumque unaque Sibyllam
conuentus trahit in medios turbamque sonantem,
et tumulum capit unde omnis longo ordine posset
aduersos
legere et uenientum discere
uultus. 755
'Nunc age, Dardaniam prolem quae deinde sequatur
gloria, qui maneant Itala de gente nepotes,
inlustris animas nostrumque in nomen ituras,
expediam dictis, et te tua fata docebo.
ille, uides, pura iuuenis qui nititur
hasta, 760
proxima sorte tenet lucis loca, primus ad auras
aetherias Italo commixtus sanguine surget,
Siluius, Albanum nomen, tua postuma proles,
quem tibi longaeuo serum Lauinia coniunx
educet siluis regem regumque parentem, 765
unde genus Longa nostrum dominabitur Alba.
proximus ille Procas, Troianae gloria gentis,
et Capys et Numitor et qui te nomine reddet
Siluius Aeneas, pariter pietate uel armis
egregius, si umquam regnandam acceperit
Albam. 770
qui iuuenes! quantas ostentant, aspice, uiris
atque umbrata gerunt ciuili tempora quercu!
hi tibi Nomentum et Gabios urbemque Fidenam,
hi Collatinas imponent montibus arces,
Pometios Castrumque Inui Bolamque
Coramque; 775
haec tum nomina erunt, nunc sunt sine nomine terrae.
