Virgili, Eneida, I, 92-101. (Empúries trad. Joan Bellès)
“De sobte, els membres d’Eneas
s’afluixen glaçats de temor; gemega i, alçant totes dues mans al cel,
diu aquestes paraules: Oh, tres i quatre vegades benaurats, aquells que
tinguéreu la sort d’enfrontar la mort al peu de les altes muralles de
Troia davant la mirada dels vostres pares!” Oh fill de Tideu
(Diomedes), el més coratjós del llinatge dels dànaus!, per què no vaig
poder caure a la plana de Troia i alliberar aquesta ànima meva per obra
de la teva mà, allà on descansa, abatut per l’arma de l’Eàcida, el cos
del temible Hèctor, i el del gegantesc Sarpèdon, allà on el Símois féu
rodolar, arrossegant-los dins les seves aigües, els escuts, els cascs i
els cossos valerosos de tants guerrers!”.
Text llatí
Extemplo Aeneae soluuntur frigore membra:
ingemit, et duplicis tendens ad sidera palmas
talia uoce refert: 'O terque quaterque beati,
quis
ante ora patrum Troiae sub moenibus
altis 95
contigit oppetere! O Danaum fortissime gentis
Tydide! Mene Iliacis occumbere campis
non potuisse, tuaque animam hanc effundere dextra,
saeuus ubi Aeacidae telo iacet Hector, ubi ingens
Sarpedon,
ubi tot Simois correpta sub
undis 100
scuta uirum galeasque et fortia corpora uoluit?'
