Virgili, Eneida I, 198-207. (Empúries Trad. Joan Bellès)
”Oh companys, oh vosaltres que heu suportat proves
pitjors! (abans, en efecte, hem conegut altres desgràcies). També a
aquestes la divinitat els posarà terme. Vosaltres estiguéreu a prop de
la ràbia d’Escil·la i dels esculls que ressonen profundament, vosaltres
coneguéreu també els penyals dels ciclops (1): recobreu els vostres
ànims i allunyeu-ne la tristesa i el temor; potser un dia fins i tot
ens agradarà de recordar aquestes coses. Enmig d’atzars diversos, enmig
de tantes proves, fem camí cap al Laci, on el destí ens assenyala una
estada tranquil·la; allà permetran els déus que reneixi el regne de
Troia. Resistiu i reserveu-vos per a aquests esdeveniments venturosos”.
1. Els troians, igual que Ulisses, han hagut d’enfrontar-se amb els
ciclops a l’illa de Sicília. Allí troben Polifem, a qui Ulisses deixà
cec i que, juntament amb els seus companys, intenta agredir-los.
Text llatí
'O socii—neque enim ignari sumus ante malorum—
O passi grauiora, dabit deus his quoque finem.
Vos
et Scyllaeam rabiem penitusque
sonantis 200
accestis scopulos, uos et Cyclopea saxa
experti: reuocate animos, maestumque timorem
mittite: forsan et haec olim meminisse iuuabit.
Per uarios casus, per tot discrimina rerum
tendimus
in Latium; sedes ubi fata
quietas 205
ostendunt; illic fas regna resurgere Troiae.
Durate, et uosmet rebus seruate secundis.'
