Virgili, Eneida IV, 340-347 (Empúries Trad. Joan Bellès)
Si el destí em permetés d’ordenar la
meva vida d’acord amb els meus designis i de resoldre els meus afers
segons el meu voler, per començar, jo habitaria la ciutat de Troia i
honraria les estimades restes dels meus, perduraria l’alt palau de
Príam i amb les meves mans hauria reconstruït per als vençuts una nova
Pèrgam. Però ara és la gran Itàlia, sí, Itàlia, el que Apol·lo de
Grínia i els oracles de Lícia m’ordenen d’atènyer; aquest és el meu
amor, aquesta és la meva pàtria.
Text llatí
me si fata meis paterentur ducere uitam 340
auspiciis et sponte mea componere curas,
urbem Troianam primum dulcisque meorum
reliquias colerem, Priami tecta alta manerent,
et recidiua manu posuissem Pergama uictis.
sed nunc Italiam magnam Gryneus Apollo, 345
Italiam Lyciae iussere capessere sortes;
hic amor, haec patria est.
