Virgili, Eneida VI, 469-471 (Empúries Trad. Joan Bellès)
Ella, girada d’esquena, mantenia la
mirada fixa a terra i, amb les paraules que ell encetava, el seu rostre
no es commou més que si fos una pedra dura o una roca del Marpesos.
Text llatí
illa solo fixos oculos auersa tenebat
nec magis incepto uultum sermone mouetur 470
quam si dura silex aut stet Marpesia cautes.
