Virgili, Eneida XI, 106 i ss. (Empúries Trad. Joan Bellès)
Veient que les peticions que fan són
raonables, el bondadós Eneas atorga el favor i hi afegeix encara
aquestes paraules: <<¿Quina fortuna immerescuda, oh llatins, us
ha embolicat en una guerra com aquesta, fins a fer-vos rebutjar la
nostra amistat? ¿Em demaneu pau per als morts, per als qui han sucumbit
sota el designi de Mart? Jo voldria, ben cert, concedir-la també als
vius. No hauria vingut aquí si els destins no m'haguessin indicat
aquest lloc per establir-m'hi, i no faig la guerra contra el poble; és
el rei qui s'ha desdit de la nostra hospitalitat i ha preferit
confiar-se a les armes de Turn. Hauria estat més just que hagués estat
Turn qui s'exposés a aquesta mort. Si està disposat a acabar la guerra
a mà armada i a foragitar els teucres, havia d'enfrontar-se amb mi amb
aquestes armes: n'hauria sortit viu aquell a qui un déu o bé el seu
propi braç haguessin atorgat la vida. Ara aneu, i lliureu a les flames
els vostres malaurats ciutadans.>> Eneas havia acabat. Ells
restaren atònits en silenci i, girant-se els uns cap als altres,
mantenien fixos els rostres i les mirades.
Text llatí
quos bonus Aeneas haud aspernanda precantis
prosequitur uenia et uerbis haec insuper addit:
'quaenam uos tanto fortuna indigna, Latini,
implicuit bello, qui nos fugiatis amicos?
pacem me exanimis et Martis sorte peremptis 110
oratis? equidem et uiuis concedere uellem.
nec ueni, nisi fata locum sedemque dedissent,
nec bellum cum gente gero; rex nostra reliquit
hospitia et Turni potius se credidit armis.
aequius huic Turnum fuerat se opponere morti. 115
si bellum finire manu, si pellere Teucros
apparat, his mecum decuit concurrere telis:
uixet cui uitam deus aut sua dextra dedisset.
nunc ite et miseris supponite ciuibus ignem.'
dixerat Aeneas. illi obstipuere silentes 120
conuersique oculos inter se atque ora tenebant.
