Virgili, Eneida XI, vv. 81-114 (Empúries Trad. Joan Bellès )
I havia fet lligar també, amb les
mans a l'esquena, els presoners que volia enviar a les ombres com a
víctimes funeràries, per ruixar amb la seva sang les flames de la pira;
i ordena que els capitans portin ells mateixos els trofeus revestits
amb les armes dels enemics i que hi siguin inscrits els noms dels
adversaris. Hi és conduït també el dissortat Acetes, extenuat pels
anys, que adés es colpeja el pit amb els punys, adés es malmet el
rostre amb les ungles, i es deixa caure estirat en terra amb tot el seu
cos; porten, encara, carros banyats de sang dels rútuls. Darrere hi va
el cavall de guerra de Pal·lant, Etó, despullat dels seus guarniments,
plorós, humitejant-se les galtes amb llàgrimes enormes. Uns altres
porten la llança i el casc, ja que la resta de les armes està en poder
del seu vencedor, Turn. Finalment segueixen tots en trista escorta, els
troians, els tirrens, i els arcadis amb les armes cap per avall. Quan
tota la fila de la comitiva ja havia avançat bon tros enllà, Eneas
s'aturà i amb un profund sospir afegí: "A nosaltres ens reclamen lluny
d'aquí per a unes altres llàgrimes els mateixos destins horribles de la
guerra: salut per sempre, magnànim Pal·lant, i adéu per sempre!" I,
sense dir res més, s'adreçava a les altes muralles i s'encaminava cap
al campament.
I vet aquí que de la ciutat llatina ja havien arribat uns ambaixadors
coberts amb branques d'olivera, i demanaven un favor: que els lliurés
els cossos que jeien per l'esplanada travessats pel ferro i que els
permetés de sepultar-los sota un túmul de terra; cap lluita amb els
caiguts i privats de l'aire vital; que fos indulgent amb aquells que un
dia havien estat hostes seus i havia anomenat sogres. Veient que les
peticions que fan són raonables, el bondadós Eneas atorga el favor i hi
afegeix encara aquestes paraules: "¿Quina fortuna immerescuda, oh
llatins, us ha embolicat en una guerra com aquesta, fins a fer-vos
rebutjar la nostra amistat? ¿Em demaneu pau per als morts, per als qui
han sucumbit sota el designi de Mart? Jo voldria, ben cert, concedir-la
també als vius. No hauria vingut aquí si els destins no m'haguessin
indicat aquest lloc per a establir-m'hi, i no faig la guerra contra el
poble; és el rei qui s'ha desdit de la nostra hospitalitat i ha
preferit confiar-se a les armes de Turn.
Text llatí
uinxerat et post terga manus, quos mitteret umbris
inferias, caeso sparsurus sanguine flammas,
indutosque iubet truncos hostilibus armis
ipsos ferre duces inimicaque nomina figi.
ducitur infelix aeuo confectus
Acoetes, 85
pectora nunc foedans pugnis, nunc unguibus ora,
sternitur et toto proiectus corpore terrae;
ducunt et Rutulo perfusos sanguine currus.
post bellator equus positis insignibus Aethon
it lacrimans guttisque umectat grandibus
ora. 90
hastam alii galeamque ferunt, nam cetera Turnus
uictor habet. tum maesta phalanx Teucrique sequuntur
Tyrrhenique omnes et uersis Arcades armis.
postquam omnis longe comitum praecesserat ordo,
substitit Aeneas gemituque haec addidit
alto: 95
'nos alias hinc ad lacrimas eadem horrida belli
fata uocant: salue aeternum mihi, maxime Palla,
aeternumque uale.' nec plura effatus ad altos
tendebat muros gressumque in castra ferebat.
Iamque oratores aderant ex urbe Latina 100
uelati ramis oleae ueniamque rogantes:
corpora, per campos ferro quae fusa iacebant,
redderet ac tumulo sineret succedere terrae;
nullum cum uictis certamen et aethere cassis;
parceret hospitibus quondam socerisque
uocatis. 105
quos bonus Aeneas haud aspernanda precantis
prosequitur uenia et uerbis haec insuper addit:
'quaenam uos tanto fortuna indigna, Latini,
implicuit bello, qui nos fugiatis amicos?
pacem me exanimis et Martis sorte
peremptis 110
oratis? equidem et uiuis concedere uellem.
nec ueni, nisi fata locum sedemque dedissent,
nec bellum cum gente gero; rex nostra reliquit
hospitia et Turni potius se credidit armis.
