Virgili, Eneida XII, 927-952 (ed. Empúries trad. J. Bellès)
Ell (Turn) de terra estant, implora,
i. alçant els ulls i la dreta suplicant, diu: “Ho he ben merescut, i no
me’n planyo; fes ús de la teva sort. .... Has vençut, i els ausonis
m’han vist allargar-te les mans, com a vençut. Teva és Lavínia com a
muller; no vagis més enllà en els teus odis”. Eneas, ferotge sota les
armes, s’aturà encara, girant els ulls, i reprimí el braç; i ja més i
més, fent-lo vacil·lar, començaven a doblegar-lo les paraules de Turn,
quan aparegué damunt la seva espatlla el funest baldric i brillaren les
corretges amb els tatxons, que ell prou coneixia, del jove Pal·lant, a
qui Turn havia vençut i estassat amb una ferida; i ara ell portava
damunt l’espatlla aquelles insígnies de l’enemic. Eneas, quan devorà
amb la mirada aquell trofeu, record d’un cruel dolor, encès de fúria i
terrible d’ira cridà: “¿I tu, vestit així amb les despulles dels meus,
pretendràs escapar-te de les meves mans? És Pal·lant amb aquesta
ferida, és Pal·lant qui t’immola i es venja en la teva sang criminal.”
I dient això, arravatat, li enfosa l’espasa de dret al pit; a Turn els
membres se li aflueixen en la fredor de la mort, i la seva vida, amb un
sospir, fuig planyent-se cap a les ombres.
Text llatí
ingens ad terram duplicato poplite Turnus.
consurgunt gemitu Rutuli totusque remugit
mons circum et uocem late nemora alta remittunt.
ille humilis supplex oculos dextramque precantem 930
protendens 'equidem merui nec deprecor' inquit;
'utere sorte tua. miseri te si qua parentis
tangere cura potest, oro (fuit et tibi talis
Anchises genitor) Dauni miserere senectae
et me, seu corpus spoliatum lumine mauis, 935
redde meis. uicisti et uictum tendere palmas
Ausonii uidere; tua est Lauinia coniunx,
ulterius ne tende odiis.' stetit acer in armis
Aeneas uoluens oculos dextramque repressit;
et iam iamque magis cunctantem flectere sermo 940
coeperat, infelix umero cum apparuit alto
balteus et notis fulserunt cingula bullis
Pallantis pueri, uictum quem uulnere Turnus
strauerat atque umeris inimicum insigne gerebat.
ille, oculis postquam saeui monimenta doloris 945
exuuiasque hausit, furiis accensus et ira
terribilis: 'tune hinc spoliis indute meorum
eripiare mihi? Pallas te hoc uulnere, Pallas
immolat et poenam scelerato ex sanguine sumit.'
hoc dicens ferrum aduerso sub pectore condit 950
feruidus; ast illi soluuntur frigore membra
uitaque cum gemitu fugit indignata sub umbras.
