Corria l’any 1980 i era el principi dels temps. Aleshores només hi havia uns locals buits, situats a l’ala C1-parell de Ciències, on avui hi ha una part del Departament de Matemàtiques (aules C1/-128). En Llorenç Guilera era dintre. Ell havia triat els seus col·laboradors. I l’1 de juny, que, com que era diumenge, en realitat va ser el 2, vam arribar tots (érem vuit) al Centre de Càlcul, el qual encara no existia del tot.

A l’hora d’esmorzar, en Guilera ens va convidar a l’entrepà. Va ser un dia divertit. Tot era nou. Els locals estaven buits, acabats de pintar. Ni ordinadors, ni taules, ni res. Però la infraestructura ja era allà, completa. Només vaig trobar a faltar l’escombreta per al vàter. A mig matí van arribar les taules. Una mica més tard, els quimicofísics amb un manoll de fitxes perforades per passar programes. Llàstima que encara no teníem ordinador. Els quimicofísics se’n van anar per on havien vingut.

Començàrem els cursos de l’ordinador. El mes de juliol va venir, per fi, la màquina: un Vax780, el primer que s’instal·lava a l’Estat. Una màquina potent, amb 512K de memòria, tres immenses unitats de disc de 67 Mb de capacitat cada una, una lectora de targetes perforades, una impressora, dues pantalles per a la sala de màquines, quatre més per a la sala d’usuaris… Uns microsegons després de finalitzar la instal·lació, van tornar els quimicofísics amb el feix de fitxes. Vam haver d’instal·lar els compiladors, donar d’alta els usuaris…

El sistema tenia un comportament estrany: a vegades queia, altres també. Algunes vegades desapareixien les dades… Totes les coses que acostumen a passar als equips nous. Però va acabar funcionant. Cada vegada més i millor. Acostumàvem a comptar el nombre de vegades que els usuaris es connectaven a l’ordinador. El setembre de 1980 hi va haver 1713 connexions, la qual cosa resultava ser desbordant. El novembre ja arribàvem a les 5000 connexions. Les 512K de memòria eren cada vegada més insuficients. Vam haver de demanar 2Mb més. Començàrem a organitzar els cursos de Vax. Es va crear la comissió d’usuaris, es va adquirir un sistema de gravació de dades…

El 23 d’octubre, el Rector de la Universitat inaugurà els locals. 17 anys després, el Centre de Càlcul es va convertir ja en el Servei d’Informàtica. Es el present. Diuen que després vindrà el futur, qui ho sap?

Iñaki Nuñez