El naixement de la classe inversaTemps: 2 min.

Sí, ja sé que us penseu que això de la classe inversa (flipped lesson pels que en diuen muffin d’una magdalena) és un invent recent. Doncs no, nens i nenes: ho vam inventar nosaltres, els de la segona promoció de Bioquímica d’un any llunyà, molt llunyà.

Els professors i professores convocats el darrer dia de classe es pensaven que trobarien coca i cava. Quan els vam fer seure als bancs es van inquietar una mica perquè hi havia poca gent a la classe. “No havíem de fer festa?” “Per què ens heu fet venir?” Ho van descobrir quan vam anar entrant alguns de nosaltres, convenientment abillats, per sotmetre’ls sense pietat a una classe magistral on anàvem imitant-los un a un. Ja us podeu imaginar que la barreja de la nostra escassa habilitat en l’art de Talia i les ganes acumulades d’escarnir van generar grolleres riallades entre la claca i mirades de condescendència, barrejada amb estupefacció, entre els convidats. Recordo les imitacions del professor Bacterio (en Florencio), d’en Claudi Cuchillo, d’en Paco Sánchez i altres. A mi em va tocar imitar en Joan Ramon Daban: com que sempre portava referències noves per comentar i parlava baixet vaig decidir endur-me el Kempis i recitar-ne uns versicles amb aire místic (L’Eclesiastès també hauria fet el fet).

Però al final tot bé, eh? Va haver-hi, ara sí, coca i cava (molt) i vam acabar cantant a cor que vols l’himne de la promoció que ara us convido a entonar:

Josep Vendrell