A començaments dels anys 90, en l’àmbit de manteniment, era molt usual rebre notificacions i comunicats d’embossament dels lavabos dels edificis, alguns provocats de forma natural, per les arrels d’arbres que buscaven humitat, endinsant-se dins les canonades i transformant-se en denses espirals, obstruint-les.

La petita plantilla de paletes i manobres, que tan abnegadament treballaven al Campus, eren els que solucionaven aquests maldecaps, i entre tots sobresortia, per la seva petita alçada i la seva gran entrega, el Felipe. Recordo com si fos ara com inspeccionava amb la ma, calçada amb un guant de goma, tota mena de forats.

El cas es que s’havia obturat la sortida del desguàs del petit edifici on s’ubicava la sala de necròpsies de la facultat de Veterinària, paralitzant la seva activitat. Nosaltres com a tècnics, no ens vam esperar i ràpidament vaig buscar aquell plànol fet de paper vegetal, quasi transparent, on estaven dibuixades les arquetes de la sala, ara amagades sota el paviment, per mirar d’obrir-les.

Aixídoncs, acompanyat del Felipe, vam prendre les distàncies referides al pilar més proper, i vam marcar el paviment amb una creu el lloc on havia de ser el centre de l’arqueta.

El Felipe ja venia ben armat, amb el pic i pala, el cabasset, la gorra ben calada i preparat per a tot. Jo li vaig donar una instrucció clara com l’aigua: “Felipe, allí debajo està la arqueta, levanta el pavimento, la solera y la tierra hasta que salga”. El vaig deixar picant i vaig marxar a ocupar-me d’altres qüestions no menys importants.

L’endemà, a mig matí, amb un sobresalt, em va venir al cap la imatge del Felipe, i ràpidament vaig anar a l’edifici, per veure que se’n havia fet. En obrir la porta de la sala, no se’l veia, sols una muntanyeta de terra, que creixia rítmicament amb la sortida de la punta d’una pala amb terra.

Al apropar-me al forat, el vaig veure: allà al fons estava el pobre Felipe excavant terra i més terra, sense que la maleïda arqueta tragués el cap. Això no podia ser! Llavors vaig adonar-me’n: el plànol estava invertit ! Al ser quasi transparent el paper vegetal, m’havia equivocat de cara i el vaig fotocopiar a l’inrevés, és a dir, va aparèixer una imatge emmirallada de la situació de l’arqueta… Pobre Felipe, quasi el faig desaparèixer a les catacumbes de l’edifici. Un cop corregida l’errada d’ubicació, en poques hores va quedar l’avaria arreglada.

Com la majoria de treballadors (paletes, fusters, serrallers…, i gent d’ofici), el Felipe s’havia lliurat a treballar per l’Autònoma gran part de la seva vida professional, sentint-la tant seva com nosaltres, i n’estava molt orgullós. Gracies, doncs, a gent com ell s’ha fet possible el nostre Campus.

efo