Tot i anar contracorrent, uns quants pensem que, malgrat tot, el Campus en múltiples ocasions ha estat protegit per un vel invisible, que no pot ser d’altre que el de la Verge de Montserrat, la Moreneta.

Per la seva magnitud i capacitat, aquesta protecció ha de ser intensa i extensa, i en diverses ocasions, davant esdeveniments tant importants com singulars, se l’ha requerit a priori, pujant a la muntanya sagrada per demanar a la Verge la seva intervenció.

Així, doncs, en moltes ocasions i un cop passats els perills, s’ha conclòs que els mals han estat molt menors del que podien haver estat, sense trobar altra explicació que la santa intervenció de la Verge.

Recordem amb incredulitat casos com els del plegament de l’estructura de part de la coberta del Rectorat en la seva funció inicial de Gran Biblioteca, un cap de setmana, als inicis del Campus; o les caigudes de branques i arbres els dies de fortes ventades (més de 1.000 arbres la del dissabte 24 de gener de 2009); o l’arrencada de més de 150 m2 de façana vidriada de l’edifici de la Facultat de Ciències de la Comunicació per culpa del vent; o la caiguda de la grua d’obres sobre l’aulari de la Facultat de Psicologia, i una altra sobre l’edifici de Ciències; o la caiguda de la sirena d’alarma general el juliol de 1995 sobre el llavors gerent i el vicerector de Campus, al porxo del Rectorat; i el plegament de la passarel·la del SAF el maig de 1999, etc., etc.

Tot i que algun dels casos han acabat realment malament, podem dir amb convicció que la majoria han estat providencialment benignes, pel que podia haver estat.

Recordo un dels nostres gerents, ja farà uns anys, i davant el potencial perill d’una imminent Festa Major va aconsellar pujar a veure a la Moreneta i posar-li una espelma de les grosses (que deia que amb això era molt mirada), i demanar-li que intercedís a favor de la nostra comunitat universitària.

El Campus es una ciutat que cada dia s’omple i es buida de milers i milers de persones, on es concentren mil possibilitats de desgracies, ja que com diu la meva mare: “nen, on hi ha la persona hi ha el perill”… És just que ara en aquest 50è aniversari, es reconegui la sort que hem tingut, doncs, d’estar sempre ben emparats.

efo