El canvi d’operador del servei de restauració genera sempre controvèrsia. En ocasions és el cafè (si t’acostumes a prendre cafè dolent, qualsevol cafè millor et sembla molt fluixet: queixa al canto!). Alguns cops són els menús, que no són prou variats (amb l’anterior operador tampoc no ho eren, però hi estaves acostumat). De vegades eren les pastes (“els croissants són horribles!”, “Els donuts no ho són, de donuts!”) o els entrepans (“el pa és molt dur!”, o “molt tou!”, o “l’embotit és de poca qualitat!”). Els motius de queixa són potencialment múltiples. De fet, ningú no t’envia un mail per felicitar-te per la qualitat dels productes del bar de la Facultat. Seria inversemblant rebre un correu tot dient: “Benvolgut vicerector (en aquelles èpoques de canvi d’operadors un n’okupava la cadira): estic molt content de veure que els canvis que s’han produït al bar de la Facultat han donat com a resultat uns productes de millor qualitat i a un millor preu, essent el servei, magnífic com sempre. Et felicito, fill.”
Doncs no, no vaig rebre cap d’aquests correus. Ara bé, en vaig rebre dos que recordo perfectament. Un d’ells deia aproximadament: “Benvolgut vicerector, trobo a faltar peix fresc al menú de la meva Facultat. Crec que una universitat del prestigi de la UAB (això sempre queda bé quan demanes quelcom) hauria d’oferir com a mínim un plat de peix fresc a la planxa a tots els menús, el que redundaria en un millor benestar de tot el personal i estudiants. M’agradaria que aquesta proposta fos valorada, dons som molts els que consumiríem, etc., etc, etc.” Val a dir que els menús bàsics de la casa tenien un preu màxim en aquella època al voltant dels 4€, i no semblava fàcil poder servir peix fresc a aquests preus. De fet encara recordo com reia l’encarregat dels bars de l’empresa concessionària quan li vaig fer arribar, en to de broma per no rebre un moc, la queixa. La seva resposta exacta va ser: “tu posa 12€ de preu i jo poso fins i tot marisc”.
El segon dels e-mails que recordo em va deixar força perplex. Un dels canvis d’empresa concessionària va fer que els entrepans fossin una mica més grans. L’operador ens havia avisat: farem algunes millores que agradaran la clientela. Poc temps després el mail que vaig rebre deia, aquest cop literalment: “Benvolgut vicerector, trobo que els entrepans petits són massa grans.” Vaig contestar tot dient que agraïa la proposta i que la faria arribar a l’empresa. En realitat havia preparat la següent resposta que no vaig gosar d’enviar: “Benvolguda companya (era una noia): no te’l fotis sencer”.
Deixa un comentari