El 2008, el Premi Princep d’Astúries de Comunicació i Humanitats va ser per a Google. És indubtable que Internet, en general, i Google, en particular, han revolucionat moltes coses del nostre entorn, inclosa la forma d’ensenyar i d’aprendre. Internet ha posat a les mans de tots molta informació que es fàcil de trobar, enviar, copiar i modificar: qualsevol pot contribuir posant-hi documents, i qualsevol pot fer-los servir. La dificultat, ja ho diuen, es saber què esta bé i què no esta bé. Però fa nomes uns quants anys, quan nosaltres estudiàvem, no era així, però fèiem servir altres recursos. Alguns tenien les comissions d’apunts, que recollien, passaven a net i deixaven a la fotocopiadora. O en alguns casos existien uns “apunts oficials” que havies de comprar, ja enquadernats, al servei de fotocòpies. Nosaltres, els de la primera promoció de Veterinària de la UAB, teníem el Xavi Manteca. Sense demanar-li ningú i des del primer dia de la primera classe del primer curs, ell agafava els apunts i —no sé com s’ho feia—l’endemà ja eren a la fotocopiadora a disposició de tothom, nets, amb lletra clara i sovint ampliats. Amb poc temps, tots ens hi vam acostumar i durant els cinc anys de la carrera els seus apunts ens van servir per estudiar. És cert, en Xavi no era Google, però tenia tot el que necessitàvem i, a més, ens estalviava la feina de saber si el que posava estava bé o malament: sempre estava bé. Recordo que en un examen de fisiologia, en la disputa habitual de si això s’havia explicat o no a classe, els seus apunts es van acceptar com a prova. Els apunts del Xavi es van convertir tant en una referència que molts de nosaltres encara conservem alguns dels seus apunts: reconeixeria la seva lletra com la meva! Tant és així que, el febrer de 1986, quan es va fer l’acte de la col·locació de la primera pedra del nou edifici de la Facultat de Veterinària, es va proposar que dins de una càpsula del temps, hi hauria d’haver alguna cosa que representés el que es faria aquí. I es va decidir posar un element que representés cada branca de la veterinària: una xeringa (en representació de la medicina), una bossa de pinso (en representació de la producció animal) i una ampolla de llet (en representació de la tecnologia d’aliments). I en l’últim moment, abans de tancar aquesta càpsula, els alumnes vam demanar posar alguna cosa que ens representés. I, per assentiment unànime, ningú va dubtar que la millor representació serien els apunts del Xavi. Sota la primera pedra d’aquesta Facultat, per sempre, restaran els apunts del Xavi: fets a mà, amb rigor i generositat, representant els estudiants. Google té el Príncep d’Astúries. El Xavi te el nostre agraïment que, amb aquest anècdota de ja fa trenta-dos anys, demostra ser etern. Gràcies!
Deixa un comentari