Les Biblioteques de la UAB estan, com aquell qui diu, “al peu del canó” des de sempre. Si la universitat va néixer l’any 1968, a inicis dels anys 70 ja apareixien les primeres biblioteques per donar servei a les facultats, als seus alumnes i al seu personal docent i investigador. El fet d’estar dia rere dia atenent les consultes de la comunitat universitària fa que en tot aquest temps haguem viscut moltes anècdotes, ja que l’atenció personal és un dels nostres serveis principals i ens trobeu a l’altra banda del taulell (i del telèfon, del correu electrònic, de les xarxes socials, i fins i tot del whatsapp). Escriure aquest llibre per la commemoració del 50è aniversari de la nostra universitat ens ha ofert l’oportunitat de fer memòria. En aquest escrit només podem fer una tria d’anècdotes: per això us presentem una petita mostra amb les històries més atemporals, que a vegades es repeteixen i que recordem amb un afecte especial. Vet aquí…
El clàssic
Si hi ha una pregunta que rebem periòdicament totes les biblioteques és aquesta: “busco un llibre de color…”. I això en biblioteques amb més de 200.000 volums! Una variant d’aquest clàssic és la d’una noia que volia un llibre que havia consultat el dia abans i només recordava que era de color blau. A partir d’aquí i fent una sèrie de preguntes (per quina zona de prestatgeries estava, sobre què tractava, etc.) sorprenentment vam acabar trobant-li el llibre en qüestió, i després de mirar-lo va dir: “Sí, és aquest, però la coberta és més aviat lila, oi?”.
Els que busquen
Estudiants que cerquen els documents aprofitant “l’hora del pati” o els que tenen poques pistes del que volen (“només recordo que és en català”, “que té la paraula manual al títol”, etc.). Quan necessiten una sala de treball poden arribar a anomenar-les de mil i una maneres diferents, com per exemple cubicle, peixera, habitació, saleta, reservat o sala vip. Una biblioteca també és el lloc on els usuaris demanen tot allò que poden necessitar, siguin provetes, caçapapallones o sabates (!). Llàstima que no podem tenir de tot, però sí que ens agrada que se sentin com a casa!
Els que van perduts
1. “Això de la biblioteca, com va? Entro, agafo una cadira, obro el llibre i estudio?” (sí, ho va encertar! Bé, almenys les tres primeres accions: si va estudiar o no… Ja no ho sabem!)
2. “Vull emportar-me tota la base de dades on-line en préstec a casa meva perquè m’ho ha dit el profe” (ens va costar una mica explicar-li el que era una base de dades…).
3. “Quin preu té llogar una pel·lícula?”
Els que s’han perdut
Dins de la biblioteca s’han perdut persones i tot tipus d’animals: ocells, insectes, gats, ratpenats i, fins i tot, un ós polar (tranquils, que en realitat era un xicot disfressat d’ós polar gegant!).
Els que busquen excuses
Tornar amb retard els documents agafats en préstec dóna lloc a molta creativitat per part de la gent. Des d’amagar-se (o intentar-ho) per deixar el llibre al taulell fins a deixar-lo i sortir corrent, passant per excuses vàries, com ara:
1. Venir disfressat amb un embenatge per tot el cap fet amb trossos de paper de vàter: “disculpa, és que he tingut un accident i no he pogut venir abans a tornar els llibres…” (veritablement s’ho va treballar amb la disfressa!)
2. “Disculpa, els tenia a la quarta residència”.
3. “És que el gos s’ha menjat el llibre”. Val a dir que de vegades ha estat excusa, però en un cas era real i ens van portar les proves: un llibre sencer ben mossegat!
Els que truquen per telèfon
Sovint ens truquen demanant una grua, nerviosos, i no entenen que els diguis que estan trucant a una biblioteca i t’expliquen tot l’accident o l’avaria. Això té una explicació, i és que tenim el mateix número de telèfon que una asseguradora encara que amb un prefix diferent! També rebem trucades de gent que ens vol regalar el cos per ajudar a la ciència. Com deveu suposar, els adrecem a la Facultat de Medicina, perquè a la biblioteca no ajudem a la ciència precisament d’aquesta manera…
Les mares preocupades
També ens han trucat a vegades…
1. “El meu fill diu que està a la biblioteca de la UAB, m’ho pot mirar?” (Impossible, perquè només al Campus de Bellaterra tenim vuit edificis amb més de 4.000 places de lectura!)
2. “Em podeu dir si el meu fill assisteix a classe? Em diu que hi va però em sembla que m’enganya…” (Això nosaltres tampoc ho sabem!)
3. Alguna mare ens ha preguntat si a la biblioteca tenim llits o sales amb llits per fer la migdiada o dormir una mica a les nits, quan els estudiants estan cansats. El motiu? El seu fill li deia que es quedava a dormir totes les nits a la biblioteca…
El que trobem (i no hauríem de trobar)
Poden ser restes de menjar, xiclets, preservatius (fins i tot una parella utilitzant-los al nostre bany), ampolles de begudes alcohòliques, o un tros de carn (que tenia tot l’aspecte de ser el contingut d’una carmanyola) amb un cartell que posava “no tocar, es un experimento”. A més d’alumnes que fiquen els dits als forats decoratius de les cadires (en època d’exàmens tothom està més nerviós) i després no els poden treure. Hauríeu de veure la trencadissa que hem de fer a la cadira per poder treure el dit!
La policia que ens visita
Per casos que s’han investigat al campus (hackers informàtics, exhibicionisme, delictes sexuals, robatoris…) i també en ocasions especials:
1. Dos mossos d’esquadra de paisà volien saber d’on havíem obtingut un cartell polític d’un partit d’extrema dreta disponible al nostre Dipòsit Digital de Documents de la UAB.
2. Dies abans de la visita de la infanta al Campus voltava un membre de la policia secreta en ple mes de juny vestit amb gavardina, ulleres de sol i amb tot de plànols a la mà. No és broma… Si volia passar desapercebut, no ho va aconseguir!
Els que s’enamoren
Tot deixant declaracions d’amor a la bibliotecària en forma de carta amagada en un volum de revistes “amb propostes serioses”, o de correu electrònic, com la vegada que un noi en va enviar un a totes les Núries que treballaven a les biblioteques de la universitat perquè s’havia enamorat d’una durant una festa de cap d’any i era l’únic que en sabia… A més a més d’alumnes que s’han enamorat estudiant plegats a les nostres sales d’estudi!
Quantes històries més hauran viscut els usuaris entre les nostres parets? Segur que en coneixeu alguna! Fins i tot trobareu aventures si busqueu vídeos a Youtube! Per tot això MOLTES GRÀCIES als que heu vingut, veniu i vindreu a les biblioteques per compartir amb nosaltres tots aquests anys el vostre temps!!!
Deixa un comentari