Capítol IV. La lluita per la vida: Competència, cooperació i conflicte

 INTRODUCCIÓ

L’emergència de les col·lectivitats: canviar d’identitat és l’última oportunitat, just abans de l’extinció, quan la incertesa augmenta. (W.902)

 

En el capítol anterior s’ha tractat “l’herència amb modificació” darwiniana referida a la cultura, és a dir com es modifiquen les variants culturals i com es transmeten a les següents generacions a partir del procés de socialització i de les eleccions individuals de les variants presents en la societat. En l’últim apartat s’ha fet referència a com la selecció natural de les variants culturals es produeix, eliminant amb el temps els individus que adopten variants culturals incompatibles amb la seva supervivència i reproducció, i mantenint les variants culturals més adaptatives, tot plegat amb els matisos que ja s’han fet notar.

En aquest capítol tercer saltem de nivell i ens fixem en les formes de cooperació i conflicte que han adoptat els humans al interaccionar amb els seus semblants. De fet partim de la tercera tesis de Darwin, tal com s’ha indicat a l’apartat 2 del primer capítol, quan afirma que la capacitat d’expansió d’una població és infinita, però les capacitats dels hàbitats per suportar les poblacions és sempre limitada, la qual cosa genera una lluita per l’existència

La lluita pels recursos és constant en la història de la vida, però també és constant el recórrer a diferents maneres de cooperació per formar noves identitats que sobreviuen i permeten, que gràcies a elles, els individus visquin i es reprodueixen millor. Això passa des de les cèl·lules que s’agrupen per fer un organisme, els ocells i els mamífers que formen famílies on protegeixen les cries fins els humans que col·laboren amb els pròxims i fins i tot amb altres persones i grups que no coneixen directament, formant comunitats i associacions diverses.

En l’aparat tercer s’intenta resumir les aportacions i els debats entorn la temàtica de la cooperació sostinguts des dels anys setantes fins avui, no pas de manera exhaustiva sinó a partir de la selecció d’alguns autors fonamentals i sobretot de les aportacions dels acadèmics de la Teoria de l’herència dual (THD), Boyd, Richerson i Henrich, que són el nucli de tot el text. També s’han recollit aportacions de Bowles i Gintis, economistes, col·laboradors amb la THD. Es parla de la cooperació en la família, en els grups petits i en els grups on les persones són desconegudes, també dels conflictes entre els individus dintre dels grups i dels grups entre ells, i dels mecanismes que fan possible la col·laboració.

Tal com en els dos capítols anteriors la pretensió és construir un discurs coherent entre autors complementaris que pugui servir de referència al professorat i als estudiants de ciències socials.

Envieu els vostres comentaris a : Josep Maria Masjuan