Capítol VII. Les diferències individuals

C VII LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS

 

I INTRODUCCIÓ

Fins ara hem parlat en aquest text sobre les característiques de l’evolució de l’espècie humana des del punt de vista biològic i cultural, intentant analitzar les interaccions entre les dues expressades amb el concepte de la coevolució entre els gens i les variants culturals. En aquest últim capítol tractarem d’introduir algunes aportacions que ens han semblat rellevants sobre les diferències entre els mateixos humans, partint de la conclusió principal de la temàtica anterior sobre la unitat fonamental de l’espècie humana tot i haver-hi algunes diferències biològiques superficials com ara el color de la pell així com diferències culturals en les maneres de fer i els estils de vida de les diferents societats humanes, a més de les diferències socials en les capacitats d’utilització dels recursos que s’han indicat en els capítols anteriors, així com en el fet que en tots els grups humans hi ha un conjunt més o menys gran de persones que tendeixen a beneficiar-se de les aportacions del col·lectiu sense assumir els costos de la cooperació.

Així doncs en aquest capítol tractarem d’unes diferències de les quals no hem parlat fins ara d’una manera explícita;. en primer lloc, de les diferències entre els homes i les dones i en segon lloc de les diferències entre les habilitats professionals de les persones, des de la perspectiva general del text, és a dir, per analitzar què hi pot haver de genètic i què de cultural en les diferències entre aquests col·lectius.

El primer que cal aclarir de bon començament és que les polèmiques que sovint han generat aquests temes parteixin d’una important distorsió que consisteix en considerar que la naturalesa i la cultura van cada una pel seu compte de tal manera que tant es pot arribar al determinisme genètic coma al cultural. Els biòlegs sovint reforcen el primer i els sociòlegs el segon. Per fugir d’aquest atzucac cal partir de la idea que una cosa és analitzar les diferències entre les persones i l’altra entendre les causes d’aquestes diferències. Les causes en aquests cas responen a la interacció, fins al punt que és difícil aclarir quina quantitat es pot atribuir a l’herència i quina quantitat és pot atribuir a la cultura, perquè el resultat és el resultat d’una interacció q. Per posar un exemple  quan es parla de que als nens els hi agrada jugar amb cotxes i a les nenes amb nines, cosa que és fàcil de veure experimentalment, la pregunta que no ens podem fer mai és quina part d’aquest fenomen és degut a l’herència i quin a la cultura. En canvi si comparem dos col·lectius de nens i de nenes entre dues escoles diferents dintre d’un mateix barri, podem veure quins comportaments entre els nens i les nenes són diferents i quins són iguals entre les dues escoles. És a dir en quina de les dues escoles, els nens i les nenes mostren més especificitat segons el gènere i quins són més indiferents.  En aquest cas les diferències entre les variàncies es poden interpretar que probablement es deuen a les maneres de fer d’una escola i l’altra, atès que se suposa que els nens i nenes són genèticament diferents a l’atzar. Val a dir que les diferències culturals ja s’han fet notar des del primer dia a través dels pares i les persones de l’entorn familiar, la qual cosa mostra que també cal analitzar les diferències concretes entre els incentius oferts per cada una de les dues escoles, per arribar a alguna conclusió més o menys relativa.  

Fet i fet, cal parlar també de dos processos d’interacció, el primer va actuant a partir de l’evolució de l’espècie on els gens i les variants culturals coevolucionen. Tal com ja s’ha indicat en altres capítols, sobretot en el primer, fins fa molt poc sempre que es parlava de coevolució es feia referència als gens que generaven proteïnes, cosa que requereix un temps relativament llarg.

El segon procés, al nivell de les causes pròximes, el podem acotar en la interacció entre les funcions del cervell plàstic, l’experiència passada de cada individu i la definició de la situació actual.  En el moment actual a partir dels “interruptors genètics” que controlen l’expressió dels gens i l’epigenètica, que es refereix a les pressions de l’entorn, les coses han canviat molt ja que l’entorn pot influir  directament en l’expressió genètica. Com ja s’ha dit abans es tracta d’aspectes que s’estan treballant en aquests moments, sobretot relacionats amb la medicina.

En el primer apartat es tracten les diferències entre les dones i els homes i en el segon les diferències en l’activitat professional.

 

 

Envieu els vostres comentaris a : Josep Maria Masjuan