dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química)
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química)
| Publicació: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013 |
| Descripció: |
1 recurs electrònic (184 p.) |
| Resum: |
Els extractes d'algunes plantes de la família Stemonaceae s'utilitzen als països asiàtics pel tractament de diferents malalties i per les seves propietats antiparasitàries. Aquests extractes contenen una sèrie d'alcaloides amb estructures relacionades que són responsables dels seus efectes terapèutics. Tots els alcaloides d'Stemona són compostos policíclics i la majoria presenten un nucli de pirrolo[1,2-a]azepina com a característica estructural més destacada. Molts d'ells incorporen una o més subestructures d'α-metil-γ-butirolactona unides al nucli azabicíclic. El nostre grup de recerca va dissenyar una estratègia en la que el nucli de pirroloazepina es genera al principi de la seqüència i els altres fragments específics s'integren posteriorment, per poder accedir a diferents alcaloides a partir d'un intermedi comú, generant diversitat molecular. El nucli azabicíclic característic es sintetitza mitjançant una reacció de cicloaddició 1,3-dipolar entre una nitrona quiral i una olefina electrodeficitària. En aquesta tesi, s'han sintetitzat stemospironina i tres nous anàlegs diastereoisomèrics, 116, 119 i 120. Així, la reacció d'spirolactonització de l'intermedi clau 62 es va fer mitjançant esterificació de l'alcohol terciari i posterior tractament bàsic del fosfonat 86, proporcionant la lactona 63. Després de la desprotecció de l'alcohol seguit d'oxidació, el corresponent aldehid es va tractar amb bromometilacrilat d'etil i zinc, per obtenir una mescla 1:1 de bislactones. Després de la hidrogenació dels dobles enllaços, cada bislactona es va convertir en la corresponent amina 116 o 120. Per altra banda, la reacció d'spirolactonització de 125 va proporcionar la lactona insaturada, que va ser hidrogenada per obtenir 127. Mitjançant una α- metilació es va obtenir la configuració requerida per stemospironina a C11. Les transformacions successives es van dur a terme de la mateixa manera que en la síntesi de 116 i 120, obtenint-se stemospironina i el seu anàleg 119. Les dades analítiques de l'stemospironina sintetitzada coincideixen totalment amb les descrites per l'alcaloide natural. |
| Resum: |
The extracts of several plants of the Stemonaceae family have long been used in Asian countries against different diseases and for their antiparasitic properties. Significant constituents of these extracts are a series of structurally related secondary metabolites named as Stemona alkaloids. All the Stemona alkaloids are polycyclic and most of them present a central pyrrolo[1,2-a]azepine system as a characteristic structural feature. The majority also incorporate at least one substructure of α-methyl-γ-butyrolactone. Our research group designed a strategy in which the pyrroloazepine system is generated at an early stage of the sequence and the other specific fragments are then incorporated, with the aim of developing a flexible approach, with some intermediates being common precursors for various alkaloids. The typical pyrroloazepine core is synthesized through a 1,3-dipolar cycloaddition reaction between a chiral nitrone and an electrondeficient olefin. In this thesis, the syntheses of stemospironine and three new diastereoisomeric analogs, 116, 119 and 120 have been achieved. Thus, spirolactonization in the key intermediate 62 was accomplished by esterification of the tertiary alcohol followed by basic treatment of the phosphonate 86, yielding lactone 63. After removal of the silyl protection, the alcohol was oxidized, and the corresponding aldehyde was treated with ethyl bromomethylacrylate and zinc furnishing a 1:1 mixture of bislactones. Once the hydrogenation of C-C double bonds was accomplished, each bislactone was converted to amines 116 and 120, respectively. On the other hand, spirolactonization of 125 furnished an unsaturated lactone, which was hydrogenated to yield 127. A stereoselective α-methylation rendered the stemospironine-like configuration at C11. Then, the remaining transformations were performed as before, affording stemospironine and its analog 119. The analytical data of the synthetic stemospironine are in total agreement with those described for the natural alkaloid. |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química, 2013 |
| Drets: |
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Anglès. |
| Document: |
Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis |
| Matèria: |
Alcaloides ;
Síntesi ;
Productes naturals |
| ISBN: |
9788449036514 |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química)
