(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
| Título variante: |
L'emergència de les "empreses de base humana" a Espanya : nou paradigma o conseqüència inevitable? |
| Título variante: |
L'émergence des "sociétés d'origine humaine" en Espagne : nouveau paradigme ou un conséquence inévitable? |
| Título variante: |
The rise of "human-based enterprises" in Spain : a new paradigm or an inevitable outcome? |
| Fecha: |
2013 |
| Resumen: |
El artículo presenta una serie de estudios de caso etnográfico de empresas españolas de «base humana», denominadas de este modo por potenciar el factor humano como ventaja competitiva. Estas empresas poseen ciertos rasgos en común: operan en la economía del conocimiento, sus fundadores son talentosos jóvenes emprendedores, aplican conocimientos de las humanidades, son flexibles y cooperativas, realizan una gestión horizontal y no persiguen el lucro como único objetivo. Tales empresas despuntan en oposición a los modelos de gestión y producción empresarial e industrial tradicionales y ponen en primer plano la innovación centrada en las personas frente a la innovación tecnoeconómica clásica. Sin embargo, ¿son realmente pioneras?, ¿suponen un cambio de paradigma en la gestión y organización empresarial en nuestro país?, ¿o acaso son una consecuencia lógica de la producción flexible, la mercantilización expansiva del capitalismo tardío y un eco de iniciativas que irradian de otros centros neurálgicos empresariales?. |
| Resumen: |
L'article exposa una sèrie d'estudis de cas etnogràfic d'empreses espanyoles de «base humana », anomenades d'aquesta manera pel fet de potenciar el factor humà com a avantatge competitiu. Aquestes empreses posseeixen certs trets en comú: operen en l'economia del coneixement, els seus fundadors són joves emprenedors talentosos, apliquen coneixements de les humanitats, són flexibles i cooperatives, tenen una gestió horitzontal i no persegueixen el lucre com a objectiu únic. Aquestes empreses despunten en oposició als models de gestió i producció industrial i de negocis tradicionals, i posen en primer pla la innovació centrada en les persones davant la innovació tecnològica econòmica clàssica. Ara bé, són realment pioneres?, suposen un canvi de paradigma en la gestió i organització empresarial a casa nostra?, o potser són una conseqüència lògica de la producció flexible, la mercantilització expansiva del capitalisme tardà i un ressò d'iniciatives que irradien d'altres centres neuràlgics empresarials?. |
| Resumen: |
L'article présente un ensemble d'études de cas ethnographiques portant sur des entreprises espagnoles «de base humaine», dénommées ainsi afin de favoriser le facteur humain comme avantage concurrentiel. Ces entreprises ont certains éléments en commun: elles opèrent sur l'économie de la connaissance, leurs fondateurs sont de jeunes entrepreneurs talentueux, appliquent des connaissances dans le domaine des humanités, sont flexibles et coopératives, pratiquent une gestion horizontale et leur objectif n'est pas uniquement l'appât du gain. De telles entreprises s'opposent aux modèles de gestion et de production d'entreprises industrielles traditionnelles et mettent au premier plan l'innovation centrée sur les personnes plutôt que l'innovation techno-économique classique. Cependant, ces entreprises sont-elle réellement pionnières ? Supposent-elles un changement de paradigme dans la gestion et l'organisation d'entreprises dans notre pays ? Ou ne sont-elles, peut-être, qu'une conséquence logique de la production flexible, de la marchandisation expansive du capitalisme tardif et un écho d'initiatives qui irradient d'autres centres névralgiques d'entreprises ?. |
| Resumen: |
This paper presents a number of ethnographic case study of Spanish so-called "human-base enterprises", since they enhance the human factor as a competitive advantage. These companies do share certain traits: they operate in the knowledge economy, founders are talented young entrepreneurs, knowledge from humanities and arts are usually applied, are flexible and cooperative, apply horizontal management, and do not necessarily pursue profit as their main objective. These companies stand out in opposition to traditional businesses and management models, and human-centered innovation is stressed over classical technological and scientific innovation. However, are these enterprises genuinely groundbreaking? Do they lead a real paradigm shift in management and business organization in our country? Or, instead, are they a logical outcome of flexible production, commodification and the expanding character or late capitalism?. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Innovación ;
Etnografía corporativa ;
Alienación ;
Postfordismo ;
Tangibles ;
Empresas de base humana ;
Factor humano ;
Gestión de recursos humanos ;
Creación/destrucción de empresas ;
Innovació ;
Etnografia corporativa ;
Alienació ;
Postfordisme ;
Intangibles ;
Empreses de base humana ;
Factor humà ;
Gestió de recursos humans ;
Creació/destrucció d'empreses ;
Innovation ;
Ethnographie corporative ;
Aliénation ;
Post-fordisme ;
Gestion des ressources humaines ;
Facteur humaine ;
Entreprise de base humaine ;
Création/destruction d'entreprises ;
Business ethnography ;
Alienation ;
Post-Fordism ;
Human-based corporations ;
Human factor ;
Human resources management ;
Business creation and destruction |
| Publicado en: |
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 59, Núm. 3 (Setembre-Desembre 2013) , p. 523-542, ISSN 2014-4512 |
visitante ::
identificación
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
