(Instytut Historii PAN im. Tadeusza Manteuffla (Varsòvia, Polònia))
| Data: |
2014 |
| Resum: |
The differences of memory cultures between the Europe's East and West are partly an effect of striking misbalance of historical knowledge about the course of the war and its effects. Although collective memory and historiography are surely not the same, there is a connection between the two. The weakness of the memory in Eastern Europe is at the same time the cause and the effect of the long standing negligence by indigenous historians. The present study examines the interconnections between collective memory and historiography in East Central Europe. One the main characteristics of maneuver warfare on the Eastern and Balkan front that differed most from the Western front had been the constant proximity of military and civilian affairs. Contrary to mostly regular trench warfare, in the East soldiers met their civilian compatriots or the population of the enemy country on a daily basis. Some of the specific modes of contact between civilians and military men belong to the most promising fields of the Eastern Europe's First World War studies: occupation (of Poland, Lithuania, Latvia, Estonia, Belarus, Ukraine, Serbia and Romania), voluntary and forceful migrations as well as the phenomenon of violence which is inseparable from both aforementioned questions. In this author's view, the position of the First World War depends in the long run on its status within or outside dominating national historical narratives. |
| Resum: |
Les diferències entre les cultures de la memòria d'Europa Oriental i Oriental procedeixen en part del sorprenent desequilibri entre ambdues respecte al desenvolupament de la guerra i als seus efectes. Tot i que, per descomptat, la memòria col·lectiva i la historiografia no són el mateix, existeix una connexió entre elles. La feblesa de la memòria a Europa Oriental és al mateix temps causa i efecte d'una persistent negligència per part dels historiadors natius. El present estudi examina les connexions entre memòria col·lectiva i historiografia a Europa Centrooriental. Una de les principals característiques de la guerra de maniobres en els fronts Oriental i dels Balcans, que en això van diferir molt del front Occidental, va ser el constant veïnatge entre allò civil i allò militar. Al contrari que en la guerra de trinxeres, molt més regular, els soldats de l'Est es van trobar diàriament amb els seus compatriotes civils i amb la població de països enemics. Algunes d'aquestes formes de contacte entre militars i civils ofereixen els camps de recerca més prometedors sobre la Primera Guerra Mundial a Europa Oriental: l'ocupació (de Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, Bielorússia, Ucraïna, Sèrbia i Romania), les migracions voluntàries i forçoses, així com el fenòmen de la violència, inseparable dels dos anteriors. Per a l'autor, la repercussió de la Primera Guerra Mundial a llarg termini depèn de la seva situació, a dins o a fora de les narratives històriques nacionals dominants. |
| Resum: |
Las diferencias entre las culturas de la memoria de Europa Oriental y Occidental proceden en parte del sorprendente desequilibrio entre ellas respecto al desarrollo de la guerra y a sus efectos. Aunque, por supuesto, la memoria colectiva y la historiografía no son lo mismo, existe una conexión entre ellas. La debilidad de la memoria en Europa Oriental es al mismo tiempo causa y efecto de una persistente negligencia por parte de los historiadores nativos. El presente estudio examina las conexiones entre memoria colectiva e historiografía en Europa Centrooriental. Una de las principales características de la guerra de maniobras en los frentes Oriental y de los Balcanes, que en esto difirieron mucho del frente Occidental, fue la constante vecindad de lo civil y lo militar. Al contrario que en la guerra de trincheras, mucho más regular, los soldados del Este se encontraron a diario con sus compatriotas civiles y con la población de países enemigos. Algunas de esas formas de contacto entre militares y civiles ofrecen los campos de investigación más prometedores sobre la Primera Guerra Mundial en Europa Oriental: la ocupación (de Polonia, Lituania, Letonia, Estonia, Bielorrusia, Ucrania, Serbia y Rumanía), las migraciones voluntarias y forzosas, así como el fenómeno de la violencia, inseparable de los dos anteriores. Para el autor, la repercusión de la Primera Guerra Mundial a largo plazo depende de su situación, dentro o fuera de las narrativas históricas nacionales dominantes. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Europa centre-oriental ;
Balcans ;
Memòria col·lectiva ;
Primera guerra mundial ;
Migracions forçoses ;
Violència ;
East Central Europe ;
Balkans ;
Collective memory ;
First world war ;
Forced migrations ;
Violence ;
Europa centrooriental ;
Balcanes ;
Memoria colectiva ;
Migraciones forzosas ;
Violencia |
| Publicat a: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 3 Núm. 6 (2014) , p. 37-46 (Dossier) , ISSN 2014-5748 |
visitant ::
identificació
