dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
| Publicació: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014 |
| Descripció: |
1 recurs electrònic (221 p.) |
| Resum: |
Aquest projecte de Tesi té per objectiu estudiar els antecedents del comportament de viatge diari a fi d'informar el disseny de polítiques. Es compon de dues parts, una teòrica i una altra empírica. La primera part estudia els desplaçaments sostenibles a la feina, n'avalua els factors fonamentals, i examina el paper de la racionalitat limitada en el comportament de viatge. El coneixement adquirit s'aplica després a Barcelona (segona part). Tots els estudis inclosos en la Tesi se centren en l'alleujament de la pressió ambiental que exerceix el transport mitjançant polítiques eficaces i equitatives. Per aquest motiu, es posa un especial èmfasi en l'elecció del mode de transport. La primera part de la investigació desenvolupa un marc conceptual que inclou set factors de les emissions de GEH que operen a través de l'afectació de les variacions en les distàncies de viatge i l'elecció modal (estudi 1). El marc va ser aplicat a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Els resultats indicaren que els aspectes conductuals dels viatgers no són prou reconeguts, el que significa que no són prou efectives les intervencions polítiques tradicionals destinades a alleujar la pressió ambiental (per exemple, la planificació física i la provisió d'infraestructura, els estàndards de contaminació, els mecanismes de fixació de preus i la provisió d'informació). Els viatgers estan sovint limitats per com la informació és comunicada (framing, emmarcament o enquadrament) i per processos cognitius propis (com ara hàbits, emocions i qüestions relacionades amb l'estatus). Per tal d'augmentar la seva eficàcia, les polítiques ambientals de transport han de tenir en compte, doncs, la racionalitat limitada i l'heterogeneïtat de les preferències dels viatgers (per exemple, les preferències temporals i socials). En un segon estudi, aquesta Tesi estudia precisament l'aplicació de la perspectiva conductual per la formulació de polítiques de transport més eficaces. En la segona part de la recerca, estudiem en detall la forma en què els hàbits influeixen en l'elecció del mode de transport (estudi 3). A partir d'una mostra representativa de viatgers de la RMB, es van identificar dos grups d'usuaris habituals dels vehicles privats (motos i cotxes), que necessiten de polítiques específiques per trencar els seus hàbits insostenibles i formar-ne altres de sostenibles. Un tercer grup de viatgers, l'anomenat Potential mode switchers, pot considerar-se un objectiu estratègic de les polítiques ambientals; es tracta principalment d'un grup d'usuaris d'automòbils, encara que familiaritzats amb el transport públic i que sovint s'informen sobre les alternatives modals. Finalment, en un quart estudi es va testar empíricament l'efecte relatiu de diversos antecedents de l'elecció i l'ús dels mitjans de transport (incloent-hi els hàbits) per als desplaçaments a la feina. Es va desenvolupar un model de comportament que integra el coneixement recollit en els estudis previs que conformen aquesta Tesi. El model dóna compte de la influència de les actituds (és a dir, les preferències formades de manera racional), els obstacles ―tant els percebuts pels individus com els reals (per exemple, els que fan referència a les característiques de la forma urbana)―, i els hàbits. Els resultats mostraren la gran capacitat predictiva dels hàbits, tant pel que fa a l'elecció del mitjà de transport (vehicle privat vs. transport públic), com pel que fa a la variació en el seu ús. En conclusió, aquesta Tesi posa en relleu la importància de les aproximacions conductuals en la identificació d'aquests altres antecedents del comportament de viatge (in)sostenible. Tenir-los en compte en dissenyar la política ambiental per al transport augmentaria l'eficàcia dels instruments tradicionals, alhora que proporcionaria formes alternatives de participació i motivació de les persones per tal que ens comportéssim de manera pro-ambiental. |
| Resum: |
This Thesis project aims to study the antecedents of daily travel behaviour in order to inform policy design. It consists of two parts, one theoretical and another more empirical. The first part studies sustainable commuting, assesses core factors and examines the role of bounded rationality in travel behaviour. In the second part these insights are then applied to Barcelona. All studies included within the Thesis focus on alleviating the pressure that transport exerts on the environment through effective and equitable policies. For this reason a special focus is put on travel mode choice. The first part of the research developed a framework involving seven factors of GHG emissions that operate through affecting variations in commuting distances and travel mode choice (study 1). The framework was applied to the Barcelona Metropolitan Region (BMR). The results indicated that behavioural aspects of travellers are insufficiently recognized, which has led to an insufficient effectiveness of traditional policy interventions aimed at alleviating environmental pressure (e. g. physical planning and infrastructure supply, pollution standards, pricing mechanisms and information provision). Travellers are often limited by information frames and cognitive processes (e. g. habits, emotions and concern about reputation or status). In order to be more effective, environmental-transport policies need to better account for the bounded rationality and heterogeneity of travellers' preferences (e. g. time and social preferences). In the second study this Thesis investigates the application of insights from behavioural research to formulate more effective transport policies. In the second part of the research, we looked in more detail at the way habits play a role in travel mode choice (study 3). From a representative sample of travellers in the BMR we identified two groups of habitual private vehicle users (motorcycle and car), which need specific policies to break down their unsustainable habits and form more sustainable ones. A third group of travellers, namely Potential mode switchers, can be considered a strategic target of policies; they are mainly car users, though familiar with public transport making a regular use of travel information. Finally, in a fourth study the relative effect of several antecedents of travel mode choice and usage (including habits) for commuting journeys was empirically tested. A behavioural model was developed, which encompassed the insights collected throughout the previous studies forming this Thesis. It took into account the influence of attitudes (i. e. rationally formed preferences), constraints ―those perceived by the individual and actual constraints (e. g. based on urban form features)― and habits. Results showed the superior explanatory power of habits in predicting both travel mode choice (private vehicle vs. public transport) and the variation in its usage. In conclusion, the present Thesis highlighted the relevance of behavioural approaches in unfolding these other antecedents of (un)sustainable travel behaviour. Taking these approaches into account when designing environmental-transport policy would raise the effectiveness of traditional policy, while providing alternative ways to engage and motivate people to behave in an environmentally-friendly way. |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, 2014 |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral ; Versió publicada |
| Matèria: |
Comportament de viatge ;
Travel behaviour ;
Comportamiento de viaje ;
Política ambiental ;
Environmental policy ;
Politica ambiental ;
Elecció modal ;
Modal choice ;
Elección modal |
| ISBN: |
9788449050558 |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
