Web of Science: 0 citations, Google Scholar: citations
L'abisme en els confins d'europa: la Rússia de Dostoievski
Surós, Carlota (PEI-MACBA)

Additional title: El abismo en los confines de Europa: La Rusia de Dostoievski
Additional title: The rift at the boundaries of Europe: Dostoevsky's Russia
Date: 2014
Abstract: De la mà de la modernitat industrial europea i l'herència medieval, Rússia es despertava al segle XIX com el confí d'Europa, l'extrem on les idees occidentals no encaixaven amb la tradició. Els intel·lectuals de la segona meitat de segle, entre els quals hi havia Fiodor Dostoievski, van dedicar pràcticament tota la seva obra a traçar aquesta integració d'una manera essencialment pròpia i sense caure en els defectes individualistes que el capitalisme havia instal·lat a Occident. L'home del subsòl o Raskòlnikov són exemples dels intents de Dostoievski d'explicar la consciència alienada que neix de l'emmirallament amb la modernitat europea, de manera gairebé mitològica amb figures com la de Napoleó, i la moderna Sant Petersburg, escenari de les lluites dels seus personatges, com a representació de l'ànima intel·lectual russa a la recerca del progrés de la societat. La consciència de Dostoievski dels orígens de la societat russa, així com els valors imperants d'Occident que inevitablement influïen els del territori veí, van convertirse en una de les principals inquietuds de l'autor, que buscà gairebé desesperadament una solució a la progressiva fragmentació que patia el poble rus. Investigar aquest procés d'escissió, així com les seves causes i conseqüències, ha estat, principalment, el propòsit fonamental d'aquest article, les seqüeles dels quals, d'una manera o altra, segueixen vigents avui en dia.
Abstract: De la mano de la modernidad industrial europea y la herencia medieval, Rusia se despertaba en el siglo XIX como el confín de Europa, el extremo donde las ideas occidentales no encajaban con la tradición. Los intelectuales de la segunda mitad de siglo, entre los cuales se encontraba Fiodor Dostoievski, dedicaron prácticamente toda su obra a trazar esta integración de una manera esencialmente propia y sin caer en los defectos individualistas que el capitalismo había instalado en Occidente. El hombre del subsuelo o Raskólnikov son ejemplos de los intentos de Dostoievski de explicar la conciencia alienada que nace del reflejo con la modernidad europea, de una forma casi mitológica a través de figuras como Napoleón, y la moderna San Petersburgo, escenario de las luchas de sus personajes, como representación del alma intelectual rusa que buscaba el progreso de la sociedad. La conciencia de Dostoievski de los orígenes de la sociedad rusa, así como de los valores imperantes en Occidente que indefectiblemente influían los del territorio vecino, se convirtieron en una de las principales inquietudes del autor, que buscó casi desesperadamente una solución a la progresiva fragmentación que sufría el pueblo ruso. Investigar esta ruptura, con sus causas y consecuencias, ha sido el propósito fundamental de este artículo, cuyas secuelas siguen vigentes, de una manera u otra, a día de hoy.
Abstract: The nineteenth century saw the development of European industrial modernity together with its medieval inheritance. In this context, Russia entered the century as the boundary of Europe, and a place where staunch Russian tradition came into conflict with Western ideas. Russian intellectuals from the second half of the century, including Dostoevsky, dedicated their lives and work to tracing this integration in a deliberate manner and, above all, to avoiding the individualistic defects that capitalism had already instilled in Western culture. The Underground Man or Raskolnikov are instances of Dostoevsky's efforts to explain the alienated consciousness conceived by European modernity in an almost mythological way through iconic figures such as Napoleon. On the other hand, Saint Petersburg serves as a stage for his characters' struggle, depicted as disoriented intellectual souls facing society's progress. Dostoevsky's awareness of the origins of Russian tradition, as well as of the prevailing Western values that were inevitably influencing the neighboring territory, became some the writer's main concerns, who thereby tried to find, almost desperately, a solution to the consecutive and progressive fragmentation that the Russian nation was suffering. The main purpose of this essay is, therefore, to delve into the causes, the consequences and the evolution of these events, in order to give an account of the incipient rift between Europe and Russia, which is, currently, still a relevant and meaningful topic.
Rights: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Language: Català
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Subject: Europa ; Rússia ; Nació ; Consciència ; Comunitat ; Nación ; Conciencia ; Comunidad ; Nation ; Consciousness ; Community ; Dostoievski, Fiodor, 1821-1881
Published in: Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 20 (2014) , p. 119-131 (Dossier) , ISSN 2013-9470

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/Lectora/article/view/288387
DOI: 10.1344/105.000002155


13 p, 819.3 KB

The record appears in these collections:
Articles > Published articles > Lectora
Articles > Research articles

 Record created 2015-03-23, last modified 2021-12-11



   Favorit i Compartir