| Abstract: |
Per a començar a explicar el concepte del dret a decidir i el seu hipotètic encaixen la Constitució, cal aprofundir en els antecedents històrics a Catalunya. Com s'arriba a admetre i a assolir com a propi el dret a decidir a Catalunya? I en tot cas, sorgeix a partir de la reacció a una sentència? Arrel de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Resolució 5/X de 23 de gener de 2013, el concepte del dret d'autodeterminació, que ja està establert en anteriors resolucions del Parlament de Catalunya, es substitueix pel dret de tots els ciutadans i ciutadanes a decidir sobre el seu futur polític. Quina raó s'expressa a través del Parlament de Catalunya per votar a favor de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya? L'exercici d'aquest dret es tradueix en la manifestació de la llibertat d'expressió de la voluntat del dret a decidir sobre el futur polític del país. Però, com s'encara jurídicament el seu exercici? Quines vies legals ofereix tant la normativa estatal com l'autonòmica? El dret a decidir és un dret en construcció i per tant pocs supòsits són comparables a Catalunya. Tanmateix el procés quebequès així com l'escocès han estat fruit de comparacions amb el de Catalunya. Però, realment són processos comparables amb el de Catalunya? Quins arguments històrico-jurídics se'n diferencien del procés català? És notori que totes aquestes qüestions s'esdevenen a conseqüència de diversos factors històrics i identitaris que al llarg d'aquest treball s'aniran il·lustrant. És per això que la primera part del treball farà repàs dels moments més transcendentals que comporten que una part del poble de Catalunya reclami el dret a decidir. Per continuar en la segona part del treball amb l'estructura jurídica del dret a decidir (titularitat del dret, contingut, obligacions per a les parts), les distincions entre dret a l'autodeterminació i dret a decidir, així com les analogies amb processos de dret comparat. La raó per la qual vaig triar fer aquest treball va ser, en línies generals, per una inquietud personal i acadèmica per a investigar sobre aquest dret, un dret que és de nova formulació. Era conscient que és un tema d'actualitat, i per què no, també controvertit. Però tenint present que estem a la facultat de Dret, volia basarme per a fer aquest estudi en un mètode jurídic. És per això, com s'anirà veient durant aquesta lectura, que s'ha basat tota la bibliografia i recerca de la mateixa en obres jurídiques i, més reduïdament, d'àmbit filosòfic. Tanmateix, s'ha prescindit dels articles periodístics o no jurídics per tal de fer, com dèiem, un treball exclusivament jurídic. Aquest treball ha esdevingut, sens dubte, l'etapa més important del Grau de Dret que he estat cursant a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha esdevingut també una gran experiència per la lectura i el treball d'articles, manuals i altres escrits, així com de reflexions d'autors molt significatives. Fruit de tot això, el treball ha passat a ser un objectiu acadèmic però també personal. |
guest ::
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
