| Resum: |
Tot procediment jurídic finalitza amb un acte i comporta, inevitablement, el transcurs d'un determinat termini des de l'inici fins al final. No obstant, depenent de l'acte que resulti s'estableix un còmput de temps més o menys extens, el qual ve condicionat molt per la tipologia d'acte jurídic que es duu a terme. Per exemple, s'estableix en dret processal un període de vint dies per a contestar la demanda, en dret penal un termini de vint anys per a enjudiciar delictes com l'assassinat i deu dies en dret del treball per a modificar possibles errors que contingui l'estatut d'un sindicat abans de publicar-se, etc. Independentment de l'acte que resulti del procediment, tots tenen en comú que, un cop finalitzat el termini, la part activa ja no pot continuar realitzant l'activitat destinada a resoldre o enjudiciar allò que va propiciar l'inici de les actuacions, ja sigui un particular o una administració. Per exemple, si ens plantegem el supòsit d'una demanda civil per incompliment contractual, en el qual la part actora la interposa i la demandada contesta la demanda, s'aporten proves per part del demandat oposant-se a la pretensió de la part actora, transcorren dotze dies i la part demandada interposa declinatòria per a impugnar la competència territorial del tribunal que coneix de l'assumpte; en aquest cas, la declinatòria quedaria desestimada per haver-se presentat dos dies després del termini establert (article 63 LEC), sense causa justificada aparent, veient-se obligat a litigar en un jutjat que potser li queda força lluny del lloc on té la residència. Amb l'exemple exposat, encara que de manera esquemàtica, ens podem fer una idea de com és d'important realitzar les actuacions dins del termini establert, perquè moltes vegades suposa una pèrdua de temps i diners irrecuperables. No obstant, el propi ordenament ja preveu mecanismes per a evitar la radicalitat de la finalització del termini i la impossibilitat de reiniciar o continuar les actuacions, així com actes que poden mitigar el seu efecte, com establir dos moments temporals per a realitzar l'acció: per exemple, com analitzarem en un apartat concret d'aquest treball, utilitzar els mecanismes d'interrupció o ampliació que contempli la llei aplicable. Sense més preàmbuls, el present treball se centrarà en l'anàlisi del termini establert en el cas concret del procediment d'inspecció en l'àmbit tributari, així com les possibilitats d'interrompre i d'ampliar el mateix i dels efectes que comporta l'ús dels diferents mecanismes de modificació del termini, que recull la Llei General Tributària i el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària. L'objectiu principal és realitzar un estudi teòric, que consistirà en l'exposició legal i doctrinal del termini que gaudeix la inspecció tributaria per portar a terme les seves actuacions, i un estudi més pràctic que constituirà l'exposició jurisprudencial, l'anàlisi de casos reals i especialment particulars i el raonament de la posada en pràctica de les modificacions del termini: suspensió, interrupció, ampliació i prescripció. Finalment, la finalitat d'aquest treball va orientada a determinar que mantenen els tribunals, quina és la doctrina jurisprudencial establerta en els casos concrets d'interrupció injustificada del termini i en els casos d'ampliació del mateix per causes imputables a l'Administració Tributària. |
visitant ::
identificació
