Tratamiento psicológico cognitivo-conductual en adolescentes y adultos con TDAH
Vidal Estrada, Raquel
Ramos-Quiroga, Josep Antoni, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Description: 1 recurs electrònic (93 p.)
Abstract: Introducción: la TCC es el abordaje psicológico con mayor evidencia empírica para adultos con TDAH. No obstante, no existen estudios previos de psicoeducación en comparación con tratamientos cognitivo-conductuales. Por otro lado, la mayoría de programas de tratamiento psicológico para adolescentes son intervenciones dirigidas a padres e intervenciones escolares. Existe escasa evidencia sobre intervenciones psicológicas directas al adolescente. Método: se han llevado a cabo dos estudios con el objetivo de evaluar la eficacia de la TCC en adultos y adolescentes con TDAH. En el primer estudio, 32 adultos con TDAH fueron asignados aleatoriamente a dos condiciones de tratamiento: psicoeducación (N=17) y grupo TCC (N=15). En el segundo ensayo clínico, 119 adolescentes (15-21 años) fueron asignados aleatoriamente a TCC grupal (n=45) o grupo control en lista de espera (N=44). Resultados: en el estudio de adultos, los dos programas (psicoeducación y TCC) obtuvieron mejoras en los síntomas nucleares de TDAH (ADHD-RS: p 0. 001 d=0. 12; CAARS-inatención: p 0. 001 d=0. 15; CAARS hiperactividad: p 0. 001 d=0. 19, CAARS impulsividad: p 0. 05 d=0. 32), mejoras en autoestima (CAARS: p 0. 05 d=0. 12),) así como disminución de sintomatología de ansiedad (STAI: p 0. 001 d=0. 35), depresión (BDI: p 0. 001 d=0. 1) y mejoras en calidad de vida (QLESQ: p=0. 05 d=0. 33) sin observarse diferencias significativas entre grupos. En el estudio de adolescentes, los pacientes del grupo de TCC obtuvieron reducciones significativas en los síntomas de TDAH [ADHD-RS versión adolescentes: magnitud −7. 46; (95% intervalo de confianza, −9. 56 a −5. 36); p 0. 001; d=7. 5 y ADHD-RS según padres: −9. 11 (95% IC, −11. 48 a −6. 75); p 0. 001; d=8. 38], menor severidad de los síntomas según el CGI-S [CGI-Self-Report: −0. 68; (95% IC, −0. 98 a −0. 39); p 0. 001; d=3. 75] y CGI heteroaplicada [−0. 79 (95% IC, −0. 95 a −0. 62); p 0. 001; d=7. 71]. También se observó menor repercusión funcional de los síntomas de TDAH en comparación con el grupo control en lista de espera según los padres [Weiss Functional Impairment Scale −4. 02 (95% IC, −7. 76 a −0. 29); p 0. 05; d=2. 29] y el clínico [EEAG: −7. 58 (95% IC, −9. 1 a−6. 05); p 0. 001; d=7. 51]. No obstante, no se observaron diferencias significativas en los síntomas asociados (ansiedad, síntomas depresivos y dificultades en el manejo de la rabia). Conclusión: la psicoeducación demostró ser un abordaje eficaz en la reducción de síntomas de TDAH en adultos y la TCC grupal en combinación con tratamiento farmacológico mostró ser una intervención eficaz en la reducción de síntomas de TDAH en adolescentes.
Abstract: Introduction: CBT is the most evidence based psychological treatment for adults with ADHD. However, no previous studies on psychoeducation compared to CBT treatment have been published. Also, the majority of psychological interventions in adolescents with ADHD have focused on parent treatment programs and school interventions. Little is known on psychological interventions which consist of a direct focus on the adolescent. Method: two studies have been carried out in order to assess CBT efficacy in adults and adolescents with ADHD. In the first study, 32 adults with ADHD were randomized to two treatment conditions: psychoeducation group (N=17) and CBT group (N=15). The second study is a randomized controlled trial carried out in a sample of 119 adolescents (15-21 years). Patients were randomly assigned to 12 group manualized CBT sessions (n=59) or a waiting list control group (N=60). Results: In the adult trial, results indicated that both treatments (psychoeducation and CBT) were associated with statistically significant improvements on ADHD core symptoms (ADHD-RS p 0. 001 d=0. 12; CAARS-inattention p 0. 001 d=0. 15; CAARS hyperactivity p 0. 001 d=0. 19, CAARS impulsivity p 0. 05 d=0. 32), improvements on self-steem (CAARS: p 0. 05 d=0. 12), decreases in anxiety (STAI: p 0. 001 d=0. 35), depressive symptomatology (BDI: p 0. 001 d=0. 1) and improvements on quality of life (QLESQ: p=0. 05 d=0. 33). Nevertheless, no statistically differences between groups were observed in these measures. In the adolescent trial, patients who were in the CBT group condition reduced significantly ADHD symptoms compared to the control group [ADHD-RS Adolescent: magnitude−7. 46; (95% confidence interval, −9. 56 to −5. 36); p 0. 001; d=7. 5 and ADHD-RS Parents: −9. 11 (95% CI, −11. 48 to −6. 75); p 0. 001; d=8. 38], and also less symptoms severity according to CGI-S [CGI-Self-Report: −0. 68; (95% CI, −0. 98 to −0. 39); p 0. 001; d=3. 75] and CGI-S Clinician [−0. 79 (95% CI, −0. 95 to −0. 62); p 0. 001; d=7. 71]. Functional impairment decreased significantly more in the CBT group according to parents [Weiss Functional Impairment Scale −4. 02 (95% CI, −7. 76 to −0. 29); p 0. 05; d=2. 29] and the blinded evaluator [GAF: −7. 58 (95% CI, −9. 1 to −6. 05); p 0. 001; d=7. 51]. However, no differences were observed on associated symptoms (anxiety, depressive symptoms or difficulties in anger management). Conclusion: Psychoeducation demonstrated to be an efficacious treatment in reducing ADHD core symptoms for adults with ADHD and CBT group associated with pharmacological treatment proved to be an efficacious intervention for adolescents with ADHD in reducing ADHD symptoms.
Note: Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2017-2018
Note: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal, 2015
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Language: Castellà
Document: Tesi doctoral ; Versió publicada
Subject: TDAH ; Terapia cognitivo-conductual ; Teràpia conginitvo-conductual ; Cognitive behavioural therapy
ISBN: 9788449053559

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/310605


93 p, 801.2 KB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2015-10-05, last modified 2022-05-07



   Favorit i Compartir