| Títol variant: |
Asentamiento territorial de la población extranjera en el Área Metropolitana de Barcelona en el siglo XXI |
| Títol variant: |
Settlement of the foreign-born population in the Metropolitan Area of Barcelona at the beginning of the 21st Century |
| Títol variant: |
Répartition de la population étrangère dans l'Aire Métropolitaine de Barcelone au début du XXIème siècle |
| Publicació: |
Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família 2015 |
| Resum: |
Una de les preocupacions de Candel va ser la distribució territorial de la població immigrada: l'altíssima concentració i segregació d'aquest grup, que donava lloc a barris aïllats on s'apinyaven les persones nascudes fora de Catalunya, i hi confluïen tot un seguit de desavantatges socials. Els patrons d'assentament de la nova onada internacional han diferit força dels anteriors, sobretot pel que fa a les condicions residencials que es troben en el moment d'arribar. Però en molts aspectes, i també com a fruit de les problemàtiques lligades a l'assentament de les poblacions immigrades que han arribat a Catalunya al llarg del segle xx, les preocupacions continuen essent les mateixes. Dos fenòmens són percebuts com a especialment rellevants. D'una banda, la segregació residencial, és a dir, el grau en què els grups de població comparteixen o no un mateix espai residencial; i de l'altra, la concentració en el territori de determinats grups de població nouvinguda. Ambdues situacions estan relacionades i són objecte d'estudi en aquest capítol, que considera els 36 municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona com a àmbit d'anàlisi. |
| Resum: |
Una de las preocupaciones de Candel fue la distribución territorial de la población inmigrada: la altísima concentración y segregación de la misma daba lugar a barrios aislados donde se apiñaban las personas nacidas fuera de Cataluña y confluían una serie de desventajas sociales. Los patrones de asentamiento de la nueva ola internacional han diferido notoriamente de los anteriores, sobre todo en cuanto a las condiciones residenciales en el momento de la llegada. Pero en muchos aspectos, y también como consecuencia de las problemáticas que provienen del asentamiento de las poblaciones inmigradas llegadas a Cataluña a lo largo del siglo xx, las preocupaciones siguen siendo las mismas. Dos fenómenos son percibidos como especialmente relevantes: por un lado la segregación residencial, es decir, hasta qué punto los grupos de población comparten o no un mismo espacio residencial; y, por otro lado, la concentración en el territorio de determinados grupos de población inmigrante. Ambas situaciones están relacionadas y son objeto de estudio en este capítulo, que considera los 36 municipios del Área Metropolitana de Barcelona como ámbito de análisis. |
| Resum: |
One of the main concerns of Candel was the territorial distribution of the immigrant population: its high concentration and segregation, which produced as a result isolated neighbor hoods where, aside from people born outside Catalonia, a range of social disadvantages were concentrated. Settlement patterns of the new international wave have differed from the previous one, especially the residential conditions found on arrival. But in many ways, and as a result of problems linked to the settlement of immigrant population arriving in Catalonia during the 20th Century, concerns remain the same. Two phenomena are perceived as particularly relevant: on the one hand, residential segregation, i. e. the extent to which different population groups share residential space; and on the other hand, concentration in some territories of certain groups of immigrant population. Both situations are related and are studied in this chapter, taking the 36 municipalities of the Metropolitan Area of Barcelona as the area of analysis. |
| Resum: |
L'une des inquiétudes de Candel était la répartition spatiale de la population immigrée, la forte concentration et la ségrégation de celle-ci, ce qui a donné lieu à des quartiers isolés où, en plus de personnes nées hors de Catalogne, s'y multipliaient aussi les désavantages sociales. Les types de peuplement de la nouvelle vague internationale sont différents aux antérieurs, surtout en ce qui concerne les conditions résidentielles au moment de l'arrivée. Toutefois, à bien des égards, et à cause des problématiques liées au type de peuplement des populations immigrées arrivées en Catalogne pendant le xxème siècle, leurs inquietudes restent encore les mêmes. Deux phénomènes sont perçus comme très pertinents : d'un côté, la ségrégation résidentielle, c'est-à-dire : jusqu'à quel point ces groupes de population partagent, ou pn partagent pas, un même espace résidentiel ; et d'un autre côté, la concentration sur l'espace de certains groupes de population de nouveaux arrivés. Les deux situations ont des rapports, et sont étudiées dans ce chapitre en considérant les 36 communes de l'Aire Métropolitaine de Barcelone comme champ d'étude. |
| Ajuts: |
Ministerio de Economía y Competitividad CS02014-53413-R
|
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Col·lecció: |
Ciutadania i immigració ; 11 |
| Document: |
Capítol de llibre |
| Matèria: |
Immigració ;
Distribució territorial ;
Segregació ;
Concentració ;
Enclavaments ;
Àrea Metropolitana de Barcelona ;
Inmigración ;
Distribución territorial ;
Segregación residencial ;
Concentración ;
Enclaves ;
Área Metropolitana de Barcelona ;
Immigration ;
Territorial distribution ;
Residential segregation ;
Concentration ;
Metropolitan Area of Barcelona ;
Répartition de la population ;
Ségrégation ;
Enclavements ;
Aire Métropolitaine de Barcelona |
| Publicat a: |
Recerca i immigració VII : migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana, 2015, p. 95-192 |
visitant ::
identificació
(Centre d'Estudis Demogràfics)
