| Resumen: |
En les darreres dècades s'han produït canvis socials relacionats amb la salut, com ara l'ampliació del concepte de salut i la importància del benestar físic, psíquic i social més enllà de l'absència de malaltia, l'augment de la longevitat, la immigració i la necessitat de garantir el dret a la salut per a tota la ciutadania, entre d'altres. Les organitzacions sanitàries, els professionals i els usuaris dels serveis sanitaris en el model sanitari català estan immersos en un escenari complex i multicultural, on hi conflueixen diversos elements i es generen diversos conflictes al si del sistema de salut. La mediació es presenta com un bona alternativa per a resoldre disputes en l'àmbit sanitari, amb la inclusió d'una tercera figura neutral. Tanmateix, pot esdevenir una bona eina preventiva i educativa per poder minimitzar els costos de reclamacions sanitàries dels usuaris (Rodríguez, 2005), pot millorar les relacions interpersonals, interculturals i els conflictes laborals dels professionals dels centres de salut (Esparrica, Cervera, Armadans, 2009). També té un bon potencial per a evitar litigis. Podem definir la mediació en l'àmbit de la salut com un "procés no jurisdiccional", una metodologia per poder intervenir psicosocialment en la gestió del canvi, en els riscos i els conflictes existents en l'àmbit sanitari. L'escenari dels conflictes originats en l'àmbit de la salut descansa al voltant del sis-tema sanitari català on hi conflueixen diferents actors. Per una banda, estan els ciutadans que fan ús del seu dret a la salut i que reben assistència en els centres sanitaris; d'altra, hi són els professionals que presten els seus serveis en els esmentats centres, desenvolupant les seves funcions en equips multidisciplinaris i, per últim, la tercera part que hi conforma aquest sistema està formada pels polí-tics i els gestors, que dissenyen i implementen les polítiques sanitàries. Ara bé, la mediació és un recurs emergent i amb una experiència recent en l'àmbit. Per tot això, l'objectiu general de l'estudi de l'ET8 consisteix en identificar i caracteritzar l'estat del desenvolupament de la mediació i dels sistemes extrajudicials de resolució de conflictes en l'àmbit de la salut a Catalunya, amb l'objecte d'elaborar propostes de futur respecte a les necessitats i a l'ús de la mediació en els conflictes generats en aquest àmbit. Tanmateix, es vol reflectir l'estat i el nivell de desenvolupament teòric i empíric d'aquests sistemes. Per tot això, es realitza una anàlisis de la situació de la "institució de la mediació" amb l'objectiu d'establir un primer mapa de serveis de mediació de conflictes en l'àmbit de la salut dins el territori de Catalunya. Això doncs, s'ha pogut constatar la necessitat del paper del recolzament i la voluntat institucional per donar impuls a la mediació en aquest àmbit. La mediació intercultural i algunes experiències presentades en aquest estudi ofereixen respostes a la creixent necessitat d'atendre els conflictes en l'àmbit de la salut, des de la prevenció, educació i resolució, en el marc d'una cultura de la pau. Ara bé, caldrà en un futur formalitzar i estructurar adientment els serveis de mediació i fer una adequació òptima a l'àmbit de la salut en tots els seus elements (perfil del mediador, ubicació, funcionament del servei, etc. ) per tal de poder ser implementada en el sistema. |
visitante ::
identificación
(Universitat de Barcelona)
