La práctica social de los baños de mar. Establecimientos balnearios y actividades de ocio en Cantabria (1868-1936)
Gil de Arriba, Carmen

Data: 1994
Resum: A mediados del siglo XIX, la proliferación en toda Europa de galerías y casas para baños marítimos, con la atribución de unos lugares específicos, sobre los que inciden tanto prácticas sociales como consideraciones médicas y estéticas, constituye un ejemplo destacado para comprender los procesos y estrategias territoriales de integración y articulación históricas de los espacios de ocio litorales. A través del ejemplo concreto de una región española, Cantabria, abordaremos el estudio del balnearismo costero como fenómeno de interés geogràfico. Para ello nos detendremos en el contexto histórico y científico, que dio lugar a su integración social, basada en funciones curativas y de recreo. Así, después de analizar las fuentes de estudio, los aspectos legislativos y las tipologías de establecimientos, llegaremos a la conclusión final de este articulo, la producción social de los espacios de playa.
Resum: Cap a mitjan segle XIX, van proliferar a tot Europa galeries i cases per a banys marítims, als quals s'atribuia uns llocs específics, on incidien tant practiques socials com consideracions mèdiques i estètiques. Aquests espais constitueixen un exemple remarcable per a la comprensió dels processos i les estratègies territorials d'integració i articulació històriques dels espais d'oci litorals. Per mitjà de l'exemple concret d'una regió espanyola, Cantabria, s'aborda l'estudi del balnearisme costaner com a fenomen d'interès geogràfic. Per a aquesta finalitat hom es detindrà en el context històric i científic, que va donar lloc a la seva integració social, basada en funcions curatives i de lleure. Després d'analitzar les fonts d'estudi, els aspectes legislatius i les tipologies dels establiments, s'arriba a la conclusió final, la producció final dels espais de platja.
Resum: Vers la moitié duxième siècle, il a lieu en Europe la prolifération d'installations et d'établissements balnéaires, auxquels seront attribués des espaces spécifiques, jusqu'alors peu integrés dans I'expérience collective. Ces fronts de mer seront configurés par de nouvelles pratiques sociales, liées a des considérations médicales et esthétiques. Ils constituent un exemple remarquable pour la compréhension des processus et des stratégies territoriales mis en place pour l'assimilation et l'articulation historique des espaces critiers de loisir. En fonction du cas concret d'une région du Nord de l'Espagne, Cantabria, nous aborderons l'étude des pratiques balnéaires en tant que phénomene d'intérèt géographique. Pour cela, nous preterons attention au contexte historique et scientifique qui a mis en valeur les fonctions de cure et de récréation en bordure de mer. Nous traiterons également, après avoir analysé les sources de ce travail, des aspects législatifs et de la typologie des établissements, pour conclure par la production sociale des espaces de tourisme catier.
Resum: Towards the mid nineteenth century, sea-bathing facilities and installations mushroomed in specific locations all over Europe. These sea-front developments gave rise to new social practices, which were also related to medical and aesthetic factors. They constitute a remarcable opportunity to increase understanding of the regional processes and strategies involved in the historical integration and assimilation of coastal leisure spaces. Through the case study of Cantabria, a region in Northern Spain, seabathing as a phenomenon of geographical interest is examined. The historical and scientific contexts are considered, as these were important factors in its social integration, as a result of its medicinal and recreational functions. The sources of information are also analysed, followed by legal aspects and the establishment of a typology of facilities, with concluding remarla on beach areas as a social product.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Publicat a: Documents d'anàlisi geogràfica, N. 25 (1994) p. 79-99, ISSN 2014-4512

Adreça alternativa: https://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/41651


21 p, 702.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Documents d'anàlisi geogràfica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2007-05-09, darrera modificació el 2020-09-12



   Favorit i Compartir