| Data: |
1990 |
| Resum: |
Cet article décrit les principaux usages des communaux dans la province de Guipúzcoa pendant le dernier tiers du XVIIIe siecle. L'étude se centre sur l'utilisation du bois en tant que materiau et en tant que combustible ainsi que sur celle des plturages et des fougkres, ressources essentielle dans l'économie d'Ancien Régime. Le bois était essentielment ramassé par les communautés villagoises dans les communaux pour son utilisation en tant que combustible domestique, malgré l'importance de ce matériau dans l'économie traditionelle. Les communaux permettaient en outre l'usage des plturages et fournissaient les foughes utilisées dans la composition du fumier, engrais indispensable au maintien de I'agriculture traditionnelle. Cette étude fait également référence aux fréquents conflits entre villageois pour l'accés inégal a ces ressources. La plupart des ètudes réalisées sur la propieté communale, omettent ces aspects conflictuels et contribuent ainsi à créer une image idealisée de ce type de propieté. L'usage des communaux jouait toutefois un rôle essentiel dans la société rurale de Guipuzcoa, non seulement il permettait le maintien de l'économie agro-pastorale traditionelle, mais ces pratiques étaient un élément fondamental de la cohesion sociale de l'Ancien Régime. |
| Resum: |
This article describes the principal uses made of the common hill lands in Guipúzcoa during the last third of the eighteenth century. These consist of the use of timber, firewood, pasture and ferns, which were essential resources in the rural economy of the «Ancient Regimen». In spite of the considerable importance of timber in the tradicional economic estructure, the major resource which the peasant communities acquired in the common woods was firewood for domestic consumption. In addition to forest products, the common hill lands were used for pasture and for gathering of ferns, a plant which was transformed into manure, an indispensable fertilizer for the maintenance of traditional agriculture. In this study, reference is also made to the conflicts which often arose in rural communities as a result of the inequal participation of the inhabitants in the use of these resources. The omission of the conflictive aspects in most studies on common property has helped create an idealized image of the function which this form of land tenure performed. Even so, it seems reasonable to consider that the common lands played a fundamental role in Guipuzcoan rural society, not only because they enabled the maintenance of the traditional agricultural economy butalso because communal practices constituted a basic cohesive element in the social framework of the «Ancien Regimen». |
| Resum: |
En este articulo describo los principales aprovechamientos que se llevaban a cabo en los montes comunales de Guipúzcoa durante el ultimo tercio del siglo XVIII. En concreto me refiero al aprovechamiento de la madera, la leña, los pastos y el helecho, recursos que cumplian una función esencial en la economia rural del Antiguo Régimen. A pesar de la gran importancia de la madera en la economia tradicional, el principal recurso que las comunidades campesinas recogian de los bosques comunales era la leña para consumo doméstico. Además de los productos forestales, los montes comunales permitian el aprovechamiento de los pastos asi como la recogida del helecho, planta que se utilizaba para la formación de estiércol, abono indispensable para el mantenimiento de la agricultura tradicional. En este trabajo me refiero también a los conflictos que a menudo surgian en las comunidades rurales por la desigual participación de los vecinos en el aprovechamiento de este conjunto de recursos. El hecho de que en la mayor parte de los estudios realizados sobre la propiedad comunal se omitan estos aspectos conflictivos ha contribuido a crear una imagen idealizada sobre-la función que cumplia esta forma de propiedad. Pero aun asi, creo aue mede considerarse que en la sociedad rural guipuzcoana lo; aprovechamientos comunales desempefiaban un papel fundamental, no solo porque permitian el mantenimiento de la economia agropecuaria tradicional sino también porque las practicas comunitarias constituian un elemento bhsico en la cohesión del entramado social del Antiguo Régimen. |
| Resum: |
En aquest article descric els principals aprofitaments que es duien a terme als monts comunals de Guipúzcoa durant el darrer terç del segle XVIII. En concret em refereixo a l'aprofitament de la fusta, de la llenya, les pastures i la falguera, recursos que complien una funció essencial en l'economia rural de l'Antic Règim. Malgrat la gran importància de la fusta en l'economia tradicional, el principal recurs que les comunitats camperoles recollien dels boscos comunals era la llenya per a us domèstic. A mes dels productes forestals, els monts comunals permetien I'aprofitament de les pastures així com la recollida de la falguera, planta que s'utilitzava per a la formació de fem, adob indispensable per al manteniment de l'agricultura tradicional. En aquest treball em referixo també als conflictes que sovint sorgien en les comunitats rurals per la desigual participació dels veins en l'aprofitament d'aquest conjunt de recursos. El fet de que en la major part dels estudis realitzats sobre la propietat comunal s'ometin aquests aspectes conflictius ha contribuit a crear una imatge idealitzada sobre la funció que complia aquesta forma de propietat. Pero encara així, crec que pot consfderar-se que en la societat rural guipuscoana els aprofitaments comunals acomplien un paper fonamental, no nomès perquè permetien el manteniment de l'economia agropecuària tradicional, sino perquè les practiques comunitàries constituïen un element bàsic en la cohesió de l'entramat social de l'Antic Règim. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 16 (1990) p. 35-51, ISSN 2014-4512 |
visitant ::
identificació
